Si ahir parlàvem d’una exposició a Tarragona sobre el pintor Palau, avui en parlem d’una altra, “Art i mite. Els déus del Prado”. Es tracta d’una selecció d’obres dipositades al Museo del Prado (pintures, escultures i monedes) que tenen per motiu els déus i herois de la mitologia grecoromana: Júpiter, Apol·lo, Helena de Troia, Hèrcules, les nimfes o les fúries de l’infern… i les seves tempestuoses interaccions, una projecció de les que tenien les societats que creien en ells. A l’entrada, un quadre genealògic ajuda a entendre les relacions (en molts casos incestuoses) entre els diferents protagonistes. De cada peça artística se’n dona l’explicació en clau mitològica. Clouen l’exposició dues aportacions audiovisuals: un petit fragment de la Ilíada llegit en grec (les referències a Homer o a Ovidi són ben presents a la mostra) i un vídeo on diverses figures (que em sonin, Raül Garrigasaït, Bel Olid i David Carabén) disserten sobre l’actualitat dels mites clàssics. Condemnades les humanitats a l’oblit acadèmic, s’agraeixen mostres d’aquest tipus. La generació millennial ni ho sospita, però la base de la nostra cultura és, a més de la tradició cristiana (una altra menyspreada), la grecoromana. Potser el cavall de Troia els sona d’alguna pel·lícula però, d’on es pensen que provenen el narcisisme, les bacanals o la pedra de Sísif?
[L’exposició “Art i mite. Els déus del Prado” estarà oberta al Caixafòrum de Tarragona fins el 25 de juliol; imatge: “Narcís”, de Jan Cossiers, Wikimedia]
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!