Sense entrar en detalls, que tots els que estem fora de la pomada desconeixem, a mi em sembla que es parteix d’una deliberada confusió en els termes. S’ha volgut enredar l’opinió pública, d’altra banda tan malinformada pobreta, dient-li que “dret a decidir” equivalia a independència o a estat (propi o no) i són dues coses absolutament diferents: el dret a decidir (o sobirania o autodeterminació) serveix precisament per triar entre almenys dues opcions de relació (o no relació) amb l’estat. El primer concepte és el com, el segon és el què. Els mitjans de comunicació, per cert, no ajuden gaire a clarificar les coses.
De manera que si el que la declaració de marres vol deixar clara és el dret a decidir dels catalans, ras i curt, el PSC podria signar-la perfectament, i si el PSC la signa també ho faran els altres quatre grups. Entrar a discutir sobre independència, estat propi, federalisme o confederalisme és fer entrar el clau per la cabota o marejar la perdiu. Però el PSC porta a sobre una fenomenal panadera mental sobre el tema, vol i dol, té un ull aquí i l’altre allà… Ara proposa acceptar trossos de la declaració i per això proposa que es voti per parts. Això: anem per parts, com Jack l’Esbodellador.
[Imatge: www.vilaweb.cat]
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
NO ES POT SERVIR A DOS SROS.¡¡¡¡
ES EVIDENT QUE LA SEVA DERIA PREFERENT ES, CARMEN CHACON, SERAN IL-LUSOS¡¡¡¡¡