Les aigües turbulentes

Apunts diversos sobre la jornada electoral d’ahir. Deixo per un altre moment les reflexions en veu alta (com diuen els pedants) després de saber els resultats finals.

* El dia comença d’allò més animat, amb multituds al carrer. No té res a veure, però, amb les eleccions, sinó amb la mitja marató que aquest diumenge es disputa a Tarragona. L’inici de la cursa es troba, coses de la vida, entre el meu domicili i el col·legi on exerciré d’apoderat, de manera que puc gaudir de l’animació als carrers. Em trobo un grup de participants, vells coneguts, que llueixen una enorme estelada a la samarreta. Els saludo fent la ve de victòria i crido exultant: “avui, tots guanyarem!”. Ai.

* Durant el dia, circumstàncies diverses m’obliguen a visitar fins a sis col·legis electorals (a saber, el Serrallo, la Casa del Mar, la facultat de Ciències Jurídiques, la Diputació, la llar de jubilats de Sant Pere i Sant Pau i el Col·legi d’aquest barri). En tots ells l’afluència de votants és molt nombrosa i fa preveure els alts índexs de participació que la tele ens donarà al vespre. Per cert, que en el darrer dels col·legis esmentats em topo amb l’alcalde, Pep Fèlix Ballesteros. Com és habitual en ell, fa una ronda pels llocs de votació de la “seva” ciutat. 

* Com ja han destacat els mitjans, la presència d’interventors del PP és ben abundant. Van tots proveïts de carpetes blaves i alguns vénen de lluny: em sembla entendre que els que tinc al costat són de Castelló. Per la xarxa comencen a circular notícies sobre petites trampetes electorals protagonitzades pels homes de blau: paperetes barrejades, candidatures d’eleccions anteriors, sobres ja plens… Es pensen que amb aquestes criaturades modificaran els resultats? Per l’amor de Déu!

* L’escrutini, relativament ràpid, no ofereix novetats dignes de passar a la història. Un sobre, perceptiblement abultat, conté propaganda de diversos partits amb la llegenda “no ens representeu”. En un altre sobre, un despistat ha introduït una papereta d’ERC… de Barcelona.

* Travo conversa amb l’apoderat de la CUP, un noi la mar d’agradable. A l’acomiadar-nos al final de la llarga jornada, em convida a assistir a una de les assemblees, “completament obertes” segons em recalca, que fan al Casal que tenen a la ciutat. “No t’amago que s’assemblen a les que surten a Polònia“, afegeix, sincerant-se. M’agafen ganes d’anar-hi, per allò de provar noves sensacions…

* Aquest matí, a la feina, no estàvem per bromes. Ni jo, amb Solidaritat desapareguda del mapa parlamentari, ni el meu company de despatx, “periquito” declarat… Una altra companya se li ha escapat de dir: “a SI li han dit que no”. Està ben trobat, però aquest dilluns tenia el sentit de l’humor sota mínims…

[Imatge: trote-extrem.blogspot.com.es]