Les aigües turbulentes

Se’ns convida a fer un apunt sobre la pobresa. Sóc més que escèptic amb els “dies de”, però va.

A la sortida del Mercadona, un home demanava avui caritat amb un curiós rètol a les mans: hi recalcava la seva condició d'”espanyol”. Vull creure que amb aquesta informació intentava fer arribar a la gent el missatge de que ell no és ni un estranger (sense papers? en situació irregular?) ni un turista d’aquests que es paguen els viatges amb almoines, sinó “del país” i, per tant, mereixedor de més llàstima. Qui no corre, vola.

Amb un panorama de creixent crisi econòmica (perquè hi ha crisi, sabíeu?), la pobresa, que mai no havia abandonat la nostra societat, torna a tocar el cantó més sensible de cada un de nosaltres i ens planteja, una vegada més, què podem fer per reduir-ne les seves dramàtiques conseqüències. De propostes n’hi ha moltes: polítiques socials, iniciatives civils, la caritat de tota la vida… D’accions reals, immediates i eficaces ja no n’hi ha tantes.

Com a mínim, la iniciativa d’avui servirà perquè uns quants hi reflexionem. Molta gent, massa, ni s’assebentarà de la moguda del “Dia contra la pobresa”, i això també forma part del problema. Quin ha de ser el següent pas?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!