Les aigües turbulentes

El procés de consultes populars sobre la independència ha viscut avui el seu quart capítol. A nou mesos de la cita d’Arenys de Munt, sembla un bon moment per fer una mica de balanç i rememorar els mals presagis que van sorgir d’aquella iniciativa. El tradicional derrotisme dels catalans (així ens va) assegurava que Arenys de Munt era una flor d’estiu, i en canvi ja portem tres diumenges ben ubèrrims (i encara en queden). Es deia que l’organització de les consultes, atomitzada en centenars de municipis, seria un cacau, però a l’hora de la veritat s’ha aconseguit un alt grau d’eficàcia en tots sentits, gràcies a la batuta d’Uriel Bertran i sobretot de López Tena que, com aquella cervesa, allà on va, triomfa. Es deia que els partits polítics, que tot ho empestifen, manipularien al seu gust les consultes populars però a l’hora de la veritat tot ha quedat limitat a la inevitable presència de Puigcercós xupant càmera en algun col·legi electoral. Es deia que aquestes consultes tindrien èxit només als petits pobles de la deep Catalonia, però que no arribarien mai a l’anomenada “corona metropolitana”; recordo en aquest sentit una intervenció de Toni Soler al Polònia intentant aigualir la festa, molt típic d’ell dit sigui de passada. Doncs, avui s’ha votat a Cornellà i a altres municipis de similar realitat sociopolítica, amb un índex de participació perfectament esperable.

Aquesta és la realitat: quan les coses es volen fer bé, acaben sortint bé. L’èxit ha sorprès la pròpia empresa. Fins i tot els enemics han variat l’estratègia, a la vista de tot: hem passat de la intervenció de l’advocat de l’estat a l’anecdòtica irrupció de dos Torrentes avui a Mataró. Mentre, l’stablishment català continua tractant-ho tot plegat amb un cert desdeny: “nueva tanda de consultas” era el títol de l’esquifit breu d’ahir al diari dels Godó. Bon senyal: anem per bon camí.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!