Les aigües turbulentes

Abans, Conducta Ejemplar era l’estrany nom d’un restaurant de Barcelona (ignoro si encara existeix). Ara, la conducta exemplar és allò que s’espera dels personatges amb rellevància pública. Els gendres dels reis, per exemple. 

Que bé que ha anat l’afer Urdangarin per obrir la caixa dels trons de tots els antimonarquismes haguts i per haver. Dic antimonarquismes (potser un neologisme que m’invento) perquè el republicanisme és tota una altra cosa. Ara tothom s’apunta al “tir al monarca”. Al tradicional foc d’encenalls (i de retrats de reis) de certes esquerres i certs independentismes s’hi ha afegit un perillós neorepublicanisme urdit a les calderes de determinada caverna mediàtica madrilenya (el que somiava amb un Aznar president de la III República Espanyola) i, afegint-se al carro de l’oportunisme, els mils i mils d’opinadors de la xarxa que, des del còmode anonimat, pontifiquen contra qualsevol aspecte de l’actual forma de govern de l’estat, sense tenir-ne, com dirien ells mateixos, ni repajolera idea.

Posar a caldo la institució, amb els seus vicis i virtuts, criticar-la i menysprear-la fins a la grolleria, s’ha tornat un exercici sorprenentment fàcil, quan fa quatre dies tothom observava un espès silenci, sense saber on acabava el respecte i començava la por, on acabava la prudència i començava la ignorància. Ara, la divulgació d’informacions referides a Iñaki Urdangarin ha servit perquè, de sobte, tothom es vegi en cor de practicar el bonic esport d’atacar la monarquia i desitjar vehementment l’establiment d’una república espanyola que, com tothom sap, seria la panacea de tot: en quatre dies se solucionaria la crisi econòmica, tothom seria feliç i els catalans aconseguiríem un estat propi… Alerta amb precipitar-se massa amb segons quines opcions. Recomano l’article de Toni Soler a l’Ara de diumenge passat. El subscric de cap a cap.

I la conducta exemplar del gendre? Fins a quin punt tenim el dret a entrar a sac en la investigació posada en marxa i a fer prejudicis abans d’hora, només per ser qui és l’imputat? La presumpció d’innocència val per tothom, tan ara com després que el poble sobirà decideixi una altra forma de govern.