Les aigües turbulentes

Alícia Sánchez Camacho, àlias La Camarguera, ha fet una proposta de tímida millora del finançament de Catalunya: res de l’altre món, és clar, però en la línia de buscar una sortida política pactada en plena coherència amb qui defensa l’entesa entre Catalunya i l’estat. Doncs bé, no han passat ni vint-i-quatre hores i ja ha tingut resposta de l’alto mando, per boca de María Dolores de Cospedal, àlias La Diferida (per allò dels pagaments en diferit a Bárcenas): que no, que Catalunya no pot aspirar a una singularitat, que si la solidaritat, que si patatim, que si patatam.

Benvinguda a la tercera via (morta), Alícia, al costat de Duran, els socialistes i aviat, ja ho veureu, la tropa de Ciudadanos (Albert Rivera ja parla de “pinzellades federals”), tots (des)units sense saber com reaccionar als continus cops de porta i els nos de Madrid.

El que no pot ser, no pot ser.

[Imatge: foto Àlex Garcia, www.lavanguardia.com]