Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

15 de desembre de 2011
0 comentaris

Com canvien les coses (de Batasuna a Amaiur)

Avui el rei d’Espanya ha rebut el representant d’Amaiur, dins de la roda de consultes previstes per la Constitució abans de designar el candidat a president de Govern (que ja està més que designadíssim). L’escena de Joan Carles entrevistant-se amb un representant de l’esquerra abertzale remet, inexorablement, al precedent de fa uns quants anys, amb Jon Idigoras. Recordo bé aquell esdeveniment, perquè era una situació una mica xocant i perquè van transcendir-ne alguns detalls ben significatius si els comparem amb l’escena d’avui. Vegem-los.

Per començar, Jon Idigoras va comparèixer davant el monarca vestit com un pagès endiumenjat: el protocol reial marca corbata i el dirigent abertzale si va avenir, però es notava d’una hora lluny que no se’n posava mai, factor que complementava amb el seu descuidat cabell, com de poc xampú. Res a veure amb el que avui l’ha rellevat, el ben plantat Mikel Errekondo, amb un elegant vestit fosc. El glamour arriba als batasunos & cia. Ja era hora.

Una altra diferència ben significativa. Idigoras va intentar lliurar al monarca un document i aquest, en un gest políticament reprovable i jurídicament improcedent, el va rebutjar. Avui Errekondo n’hi ha entregat un altre i, ara sí, ha merescut l’aparent interès del monarca. Certament, els temps estan canviant. Queda un altre element d’interès, però no en coneixem els detalls. Es va dir que mentre departien el rei i Idigoras hi havia diversos agents secrets, pistola en mà, amagats darrera les cortines i preparats per qualsevol incident que pogués protagonitzar Idigoras (un bonàs i un personatge completament inofensiu, malgrat el seu aspecte). No sabem quin operatiu s’ha muntat avui, però dubto que sigui el mateix i, en tot cas, encara estaria menys justificat.

Tot canvia. El que no canvia és el posat del rei, igual de greu, igual de previngut, igual de distant davant d’una realitat política inapel·lable que, tard o d’hora, l’estat (i el seu cap també) haurà d’assumir.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!