Les aigües turbulentes

El meu cognom ja va ser el tema d’un apunt d’aquest bloc, concretament aquí. Hi comentava les dificultats que suposava per a alguns entendre’l bé i lletrejar-lo correctament. Consti que en aquella ocasió no vaig incidir gaire en l’oblidable tema de les bromes o deformacions a l’escola, a la feina o al servei militar. I no parlem de les trucades oferint canvis de companyia de llum o de telèfon. D’acord, és més aviat llarg i és català-català (ja ens entenem), i això origina resistències conforme un s’allunya de terres nostrades, però em segueix sorprenent que encara ara hagi de remarcar que s’escriu junt i amb unes lletres tan exòtiques com la “v” i la “ll”.

Avui he tingut una alegria en aquest sentit. Fent una gestió a la meva mútua de salut, la treballadora canària, al veure escrit “Casadevall” als papers no s’ha estat d’exclamar: “¡Qué apellido más bonito!“. I jo, sorprès pel comentari (primera vegada en ma vida que me’l fan), li he respost: “verdad que sí?“.

Mira, a ella li ha sonat bé, i a mi m’ha alegrat el dia.

[Imatge: onallibres.cat]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!