Ha estat molt bonic, la veritat. Polèmic (amb sindicalistes o amb un que no estava d’acord amb que donés suport al Tibet), divertit (la broma de fa un any dient que m’havien nomenat director general va fer època), reivindicatiu (país, llengua, transports, moviment gai… tantes causes a defensar) o participatiu (homenatges a algunes patums nostrades). Al bloc hi ha anat a parar de tot. Des de l’apunt diguem-ne transcendent (pedant, potser) fins a la petita collonada per sortir del pas algun dia sense idees; des de la crítica personal de cinema (jo, que no sóc cinèfil) fins a la celebrada sèrie sobre anuncis televisius insofribles.
I ara, els números del bloc. Porto ja 150.000 visites (al bloc; als apunts, moltes més) i 600 comentaris. Els apunts sumen 1.120 (per mi, tot el que passa de mil és molt). I a sobre, ha criat: quatre llibres recopilatoris i un altre bloc, Els sons del silenci, més un germà petit que un fill.
El parentesc entre blocs. Heus aquí un tema veritablement interessant. No creieu?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!