Les aigües turbulentes

La designació de Carme Chacón com a ministra de Defensa del govern espanyol ha comportat constatar, una vegada més, que encara queda camí per recórrer pel que fa a la igualtat de sexes.

Em remeto, per exemple, a l’enquesta d’ahir del programa de Cuní a TV3. Ja no és que un 34% diguessin “no” a la pregunta de si els semblava bé que una dona fos ministra de Defensa (és possible que hi hagi tanta gent que pensi així?), el que és greu és que es formulés una pregunta en aquests termes. Però què es pensen que és i que fa un ministre, encara que sigui de Defensa, perquè el fet de que l’ocupi una dona sigui percebut com a problemàtic o qüestionable? Fa molts anys que la dona es va integrar als cossos militars, la igualtat davant la llei és absoluta, totes, absolutament totes les funcions d’un ministre de Defensa (dirigir persones, donar ordres, prendre decisions, aprovar pressupostos, jo què sé…), les pot complir un home o una dona. Que una associació de militars ultradretans hagi criticat el nomenament perquè a més de dona és catalanista (horresco referens!), és fins a cert punt lògic, però que TV3 encara plantegi aquest tipus de preguntes demostra que el combat contra el sexisme (dividir la societat en dos sexes i, en conseqüència, crear diferències entre ells) continua essent necessari.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!