Les aigües turbulentes

Admirat Vicent Sanchis:

Sóc un habitual consumidor de tot el que dius o escrius i hi acostumo a estar d’acord, però el teu article de l’Avui “Els punts dèbils de Reagrupament” m’ha provocat una certa decepció. Si bé el meu neguit era trobar-me amb una agressió de “foc amic”, una lectura atenta del text m’obliga a matisar la meva percepció inicial, si bé segueix incomodant-me el seu contingut. 

Dónes per fet que Reagrupament és un partit polític. No, Reagrupament no és un partit, sinó una associació que proposa als partits polítics dos grans objectius: la independència de Catalunya i la regeneració de la vida democràtica (punt aquest del qual no se’n parla prou). Qui es presenti a les properes eleccions fent bandera d’aquests dos objectius tindrà els vots d’una bona part de l’electorat català, potser de la majoria.

Compares Reagrupament amb l’escissió Colom-Rahola (si et plau, una mica de respecte, una cosa és el cafè i una altra la xicoira) per dir que més enllà de proclamar la independència no té programa per als problemes de cada dia de la gent. Això em recorda els posicionaments dels nostres adversaris polítics, teus i meus, quan diuen allò de que “hem de parlar del que realment interessa a la gent”. Saps què passa? Que tot allò que interessa a la gent (economia, pensions, infraestructures, tot) o està determinat políticament o subordinat legalment o condicionat econòmicament al què decideix el poder central. És per això que volem la independència, per poder decidir sobre el que realment interessa a la gent.

Finalment, dius que Carretero no ha aconseguit projectar una imatge de líder, després d’afirmar, uns paràgrafs més amunt, que Reagrupament té una presència marginal als mitjans de comunicació. En què quedem? Sembla lògic que si no se’n parla prou ho té difícil per liderar un projecte. Per cert, és molt simptomàtic que Reagrupament pateixi aquesta “pena d’informatius”. Per alguna cosa serà.

El catalanisme fa massa anys que arrossega pors, dubtes i síndromes de possibilisme (ahir era el peix al cove i ara és la pluja fina). Reagrupament, amb els seus defectes, ha tingut la virtut de parlar clar, plantar-se i agafar el toro per les banyes, per fer servir un símil hispà. Això engunieja a molts. Vull pensar que no ets un d’ells, però amb el teu article, tractant Reagrupament com un parent pobre, no ajudes massa a la causa que tots defensem.

Cordialment.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!