Les aigües turbulentes

Quan dintre de cinc hores, si fa no fa, els campanars de tots els rellotges del nostre meridià toquin les dotze, voldrà dir que canviem d’any, però també de dècada. És curiós que no es destaqui gaire aquest fet. Potser són dues dècades poc precises. Tinc la meva teoria al respecte: és molt més fàcil batejar, i per tant identificar mentalment, “els seixanta”, “els setanta” o “els vuitanta” al conjunt d’anys compresos entre el 1961 i el 1970, etc., però en canvi és difícil donar un nom a la dècada 2001-2010 o 2011-2020. Aquesta nit, doncs, comencen “els deu”. Que estrany sona, no? Doncs això.

Què ens espera el 2011? Puc preveure que Trias guanyarà les eleccions municipals a Barcelona, que el Barça guanyarà la lliga espanyola i que la situació econòmica continuarà generant males notícies, però no passo d’aquí. Jo no sóc futuròleg. Per afinar més, caldrà trucar a una d’aquestes simpàtiques bruixes que es posen a l’auricular a altes hores de la matinada en adotzenades cadenes televisives. Elles us donaran detalls de l’any que comença, a 1,18 euros el minut, IVA inclòs.

El què sí que estic en condicions de fer és desitjar un molt bon any nou als lectors d’aquest bloc.

[A la imatge, rellotge de la torre de l’Ajuntament de Vic]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!