Les aigües turbulentes

Juraria que en els darrers anys ha augmentat molt el nombre de gossos a la nostra societat. Aquest estiu se’n veuen molts als carrers i se’n senten també molts a les cases dels veïns. Segurament la bonança econòmica, que en pau descansi, va fer molt perquè tothom s’apuntés a la moda de tenir un gos (o un gat o un lloro o un hàmster) com a mascota.

Odio els gossos. Els perillosos em fan por, els grossos em fan angúnia i els petits em provoquen indiferència. Són bruts i sorollosos. Ens omplen els carrers de deposicions (la culpa és dels amos, però si no hi hagués gos, no hi hauria caca), amb les llargues corretges corres el perill d’entrebancar-te i quan es troben entre ells, ja la tenim armada.

Si cal buscar-li un aspecte positiu, els gossos han generat un sector de gran vitalitat econòmica. Menjar, complements, cistells per transportar-los, perruqueries, fins i tot hotels. Avui mateix he descobert una empresa que es dedica a rentar-los i pentinar-los… a domicili. Han tingut l’ocurrència de batejar-la com Anubis, el déu egipci amb cap caní. Francament…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!