Les aigües turbulentes

Model socioeconòmic

Com tot el món desenvolupat, Catalunya està patint una greu crisi econòmica, agreujada per la dependència de l’estat espanyol, amb la seva sagnia fiscal i el maltracte en les polítiques econòmiques, socials i d’infraestructures. A tot s’hi afegeix una administració autonòmica poc eficaç, intervencionista, reglamentista i excessivament burocrà-tica. Catalunya se’n pot sortir amb un estat propi, però també amb la iniciativa privada, l’emprenedoria, les petites i mitjanes empreses, les cooperatives, la societat civil i tots aquells actors que la van fer pròspera en el passat. Proposo:

• Polítiques tendents a un model més liberal d’economia, on les administracions no condicionin ni limitin excessivament la iniciativa, l’esforç i el legítim benefici del sector privat.
• El model econòmic en cap cas ha de suposar una desatenció a les necessitats d’una societat que es vol més justa i igualitària: educació, salut, prestacions d’atur, pensions, situacions de risc… La inqüestionable existència de prestacions no ha de facilitar la picaresca ni la petita corruptela. Tampoc la necessària política d’ajuts a l’associacionisme ha de conduir a la ineficàcia o a fins contraris als perseguits. Un sistema eficaç de control ho haurà d’evitar o castigar.
• Les pensions no poden augmentar per sota l’IPC, sigui quina sigui la cojuntura econòmica del moment.
• Suport als sectors tradicionalment desafavorits: l’agricultura, la pesca i el petit comerç, amb polítiques de foment lligades a plans ben gestionats i millor controlats.
• Afrontar amb realisme la problemàtica de la immigració, lluny de perjudicis xenofòbics, però també de determinat bonisme progressista. Augment dels recursos destinats a acollida de nouvinguts i a l’afavoriment de la relació entre aquests i la població d’origen. Rigor amb policial i judicial amb qualsevol conducta penal o contrària als drets humans i llibertats públiques.
• Dotar de més recursos materials i humans l’educació, que ha de ser un eix bàsic de qualsevol programa de govern. Promoció de la cultura de l’esforç, la formació científico-humanista i “l’aprendre a aprendre”.
• Aposta per la prevenció i la investigació en el terreny de la salut (promoció d’hàbits saludables, alimentació, esport), i no tant per la sanitat assistencial. Introducció de mecanismes de contenció de la despesa o de copagament (medicaments, consultes, intervencions i estances hospitalàries), sempre proporcionat al nivell de renda i patrimoni de cada pacient.
• Equilibri entre progrés econòmic i protecció del medi ambient. Planificació del territori tenint en compte les dues variables. Afavoriment d’un model energètic de societat basat en l’estalvi, la contenció de recursos i la limitació del consum excessiu i de generació de recursos. No a l’energia nuclear. Promoció del transport públic.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!