El centenari de la mort d’Àngel Guimerà s’ha celebrat d’una manera molt especial a la seva ciutat de naixença, Santa Cruz de Tenerife. Organitzades per Estudio Guimerá, un projecte canari que busca l’actualització i reiterpretació de l’obra del dramaturg, s’han celebrat diverses activitats al voltant de la data exacta del centenari. Vaig tenir l’oportunitat d’assistir-ne a dues que, com la resta, van tenir lloc al teatre Guimerá, naturalment. No coneixia el seu interior. És el més antic de l’arxipèlag i m’expliquen que és molt semblant a l’Ateneu Igualadí (a dalt).
Dijous 18 un reduït grup de persones vam assistir en primícia a la lectura del que de moment es coneix com Espectáculo 2024, una obra de teatre escrita i dirigida per Aranza Coello (a l’esquerra), on tres dones, tres maneres de veure la vida, dialoguen entre elles, amb la guimeraniana Maria Rosa com a referent. L’obra s’estrenarà formalment el novembre. De moment vam gaudir d’aquest primer tast, una lectura amb una mínima representació i amb les corresponents anotacions, a càrrec de la pròpia autora, que mai no es va fer pesada, tot el contrari.
L’endemà divendres vaig assistir a la projecció de Tiefland, de Leni Riefenstahl, la versió cinematogràfica d’una òpera anterior, lliure adaptació al seu torn de Terra Baixa, de Guimerà. L’alemanya Riefenstahl esmerçà vint anys en culminar aquesta obra que, tot i unes tòpiques i discutibles ambientacions espanyoles (a sota), que de ben segur haguessin fet arrufar el nas a Guimerà, és una apreciable contribució a la filmografia, amb memorables escenes dramàtiques d’un indiscutible expressionisme, coherent amb la procedència de la directora. La trama de la pel·lícula, amb els seus personatges i localitzacions, s’allunya un tant de la Terra Baixa que tots coneixem (aquí en Manelic és “Pedro”), però en essència tracta els mateixos grans temes, les relacions amoroses, el poder, els interessos, els conflictes socials, la moral dels individus… I aquesta és la funció de grans obres literàries com Terra Baixa, tal com es destacà al col·loqui posterior: servir de base per a continuades reinterpretacions i nous enfocaments del seu contingut. El col·loqui fou conduït per dos especialistes, desplaçats ex professo des de Catalunya: Ramon Bacardit, comissari de l’Any Guimerà, i Joan Martori, estudiós també de l’obra del dramaturg. Al sortit del teatre vaig tenir l’ocasió de saludar-los i conversar-hi breument.
El programa tinerfeny incloïa encara més actes: dimecres passat, una xerrada sobre l’influx de Guimerà en el teatre català contemporani, amb la presència de Toni Casares, director de la Sala Beckett; ahir dissabte, projecció de La hija del mar, d’Antonio Momplet; i avui diumenge (encara falta una estona), projecció de María Rosa, amb xerrada i debat posterior, com Tiefland, tot impulsat per l’Estudio Guimerá, que prosseguirà la seva tasca de difusió i actualització del llegat literari guimeranià. Una bona manera d’honorar el fill més internacional de Santa Cruz de Tenerife en el centenari de la seva desaparició física.
[A dalt, Bacardit i Martori intervenint al debat]
[Imatges: canal4tenerife.tv, ruthfranco.com, vintageworks.net i foto de l’autor]
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!