Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

21 de desembre de 2020
0 comentaris

Cada dia al meu corral (1: per salvar la humanitat)

Avui a les 10:02 (hora solar) ha començat l’hivern i amb ell el nucli dur de les festes nadalenques, quan cada ovella s’ha de recloure al seu corral. És un dia astronòmicament interessant perquè els entesos ens han avisat que avui Júpiter i Saturn estaran al màxim d’alineats, lluminosos i juntets, de manera que es podran veure a simple vista (imatge de sota) formant una imatge que, diuen, recordarà l’estel que fa segles anuncià a Betlem l’esdeveniment que dona sentit a les festes que estan a punt d’arribar. El fenomen, per cert, no es podrà contemplar amb aquesta intensitat fins el 2080.

El 2080 molts criarem malves, i alguns molt abans si no fan cas de les recomanacions que, dia rere dia, hora rere hora, ens recorden amb desigual fortuna convincent  polítics, epidemiòlegs i experts de tota condició. El meu preferit (expert, vull dir) és el doctor Trilla. Ni l’Oriol Mitjà, que li ha començat a agafar gust als micròfons, ni aquell calb matemàtic de la URV, que pronostica poc menys que una apocalipsi si no restem estrictament confinats a les llars les 24 hores del dia. El doctor Trilla, aquest és el nostre home de referència. El vull de conseller de Sanitat, de portaveu o d’alguna cosa semblant. Informa planerament, adverteix sense posar la por al cos i alhora transmet confiança. S’aplica per a ell els tres principis que defensa per a tota estratègia comunicativa: s’ha de ser el primer en informar, s’ha de dir la veritat a la societat i s’ha de fer de manera que s’entengui.

Cap de les tres màximes està en el protocol de les nostres actuals autoritats polítiques, que amb els seus dubtes, descoordinacions, globus sonda i tacticismes han aconseguit el contrari del que es pretenia, arribar a un punt d’equilibri entre economia i salut, restriccions i llibertat, prudència i confiança en el futur. No dic que sigui fàcil prendre aquestes decisions en el moment actual, però hi ha maneres i maneres, i en el nostre cas s’està oferint encara una penosa sensació de provisionalitat i d’anar planxant i arrugant que, el que es pitjor, no ens evitarà una onada encara més dura que tot el que hem patit els darrers prop de deu mesos ja.

Què ens anuncien els nostres amics Júpiter i Saturn amb el seu precís deambular per l’espai? Alguna bona nova en relació a la pandèmia? Seran el senyal de que arriba la vacuna uns dies després que el nen Jesús? Com Ell, també ho farà per salvar la humanitat. Així sigui.

[Imatges: tot-hospitalet.cat; foto Cristià Casadevall]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!