Les aigües turbulentes

Resulta decebedor comprovar com les festes de Nadal van perdent lentament els dos elements que constitueixen la seva raó de ser. En efecte, el Nadal només es pot entendre, a casa nostra, o bé com una manifestació cristiana o bé com una manifestació tradicional (o les dues coses a l’hora, és clar). Doncs bé, cal recordar la invasió de parenoels en totes les seves versions? O la lenta desaparició de les nadales? O els pessebres pijoprogres de l’Ajuntament de Barcelona (aquest any, però, han rectificat, alel·luia)? O fins i tot (horror) l’eliminació de motius nadalencs a determinades escoles, per tal de no ferir susceptibilitats? Podríem allargar la llista fins demà, però s’acosta l’hora de sopar.

Ha desaparegut el Nadal, però? Nooooo. Com sabem que ja arriba el Nadal? Molt fàcil, ens ho indiquen una sèrie de fenòmens que curiosament tots tenen a veure amb les transaccions monetàries:

– primeres manifestacions a càrrec de la loteria i l’anunci del xampany que es ven als USA, ja el mes d’agost, mentre el sol ens crema
– lluminàries als carrers (algunes ben tristes, per cert) i aparadors a les botigues del centre de les ciutats, presidides pels coneguts-grans-magatzems-de-la-Plaça-de-Catalunya
– cascada d’anuncis televisius: colònies, joguines, rellotges i begudes
– aparició, com per art de màgia, de tot tipus de pidolaires pel carrer
– els difícilment evitables sopars d’empresa
– frenètiques campanyes publicitàries de les ONG
– i, finalment, tot el muntatge de La Marató de TV3 que serà tot el solidari que es vulgui, però hi circulen molts dinerons

En fi, mentre hi hagi money-money, el Nadal continuarà ben viu, però tindrà ben poc a veure amb les commemoracions religioses i les tradicions populars que són la seva raó de ser.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!