Parlàvem l’altre dia dels impediments que es posen a l’ús del burquini en algunes piscines públiques. Curiosament, i per motius ben diferents, també la Federació Internacional de Natació està posant pegues a aquesta mena d’escafandres que últimament s’estil·len a les competicions.
Doncs a Barcelona, la tendència és a la inversa: es vol evitar que la gent passegi pels carrers mig despullada o del tot conilla. Lideren la protesta els botiguers, els hotelers i els restauradors. Té nassos la cosa: els mateixos que han provocat (o almenys no han evitat) que la ciutat comtal s’ompli de turisme dit d’espardenya, o de xancleta, o motxiller, en una paraula, de turisme barat, ara s’exclamen de que aquests turistes deambulin com si estiguessin a casa seva.
Espero que ningú es sorprengui si dic que estic d’acord amb què la gent es passegi com vulgui, amb roba o sense. Es tracta d’un exercici de llibertat personal i la via pública és això, pública, tothom pot fer-hi el què vulgui si no molesta els altres. Que és antihigènic? Si un es renta, no. Que és antiestètic? Més antiestètics són els barrets de mexicà o les sandàlies amb mitjons… Que és immoral? Replico amb un argument ben conservador: què més natural que anar tal com Déu ens va portar al món?
Aquest dret a anar amb poca roba o gens (que jo personalment no tinc intenció d’exercir) seria, però, poc pràctic: es limitaria a l’espai exterior (a les botigues, als restaurants o als transports públics sí el proscriuria) i a les èpoques més caloroses. Que cadascú faci el què vulgui, però que no ens vinguin amb romanços sobre la imatge de Barcelona, perquè aquesta (mala) imatge fa massa anys que dura i els principals culpables no són ni els guiris ni els nudistes.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ja feia temps que no et visitava. Acabe d’entrar i m’ha sorprés veure que no descanses l’activitat blocaire ni en agost, oi? Espere, de tota manera, que hages passat un bon estiu.