Les aigües turbulentes

Cada vegada que s’acostaven les festes de Nadal, aquest blocaire tenia el bon o mal costum de dedicar com a mínim un apunt a dir-ne pestes. Giraven sempre al voltant de la mateixa idea: el Nadal ja no és el que era, ni des del punt de vista religiós (que es camufla o s’amaga per no ferir sensibilitats), des del punt de vista nostrat (suplantat per referents culturals aliens) o des del punt de vista tradicional (envaït per estrambòtiques innovacions). Podien ser les presses per anunciar loteria al juliol, vendre torrons a l’octubre o posar i encendre llums al novembre, podia ser el materialisme i consumisme feroç (ONG incloses) que ho empastifa tot, podien ser els pessebres i decoracions patèticament alternatius de les administracions o podia ser, en fi, la transformació del Nadal en unes desgasades “festes” o en un excèntric “solstici d’hivern”. Aquest any la meva idea era no parlar-ne però, mira, ja ho he fet. No me n’he pogut estar. Conforme em faig gran crec tenir més legitimitat, em sembla, a aferrar-me a la idea del Nadal de la meva infància, de la meva família, de la meva gent, de la meva vida, que veu com, lentament, imperceptiblement (o no tant) va essent substituït per referents aliens, inventats, estrafolaris o desnaturalitzats. Enyoro altres èpoques i cal elevar una modesta queixa, que per a això serveix també aquest bloc.

Descarregada la rebequeria, que no deixa de ser una frustració personal, toca posar-se positiu, contemporitzador, sensible, humà, que aquests són alguns dels valors que de forma immemorial se’ns transmeten quan arriben les celebracions nadalenques. I toca fer-ho desitjant tothom, qui em llegeix i qui no, amics i enemics, coneguts i estranys, un bon Nadal, unes joioses festes, un feliç any nou i que els Reis es portin bé.

Pau i salut per a tothom!

[Imatge: pessebre del parc de San Telmo, Las Palmas de Gran Canaria, foto de l’autor]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!