Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

26 de març de 2009
1 comentari

Bolonyes, manifestacions, esquerres i vagues de fam

A aquesta hora està convocada una manifestació d’estudiants al centre de Barcelona, culminació de tota mena de mobilitzacions d’aquestes darreres setmanes contra el denominat Pla de Bolonya. La moguda es presenta calenta, per alegria dels mitjans de comunicació, que hi han desplaçat centenars d’efectius. Reprenent una paraula que començava a decaure, periodísticament parlant, no puc més que mostrar-me “perplex” davant tot el que està passant.

A veure. Fins on jo sé, que no és gaire menys del que saben els estudiants que protesten, aquest Pla o Procés o com li vulguem dir no és altra cosa que un lloable intent (per fi!) de posar una mica d’ordre en els dissenys curriculars de l’ensenyament superior a nivell europeu, per a aconseguir uns estudis universitaris més adreçats a l’excel·lència professional i, de retruc, al progrés de la societat en general. El més exacerbat dels adversaris a aquest Procés convidrà amb mi que les universitats, almenys les del nostre país, necessiten un urgent aggiornamento. Els desencontres, és clar, sorgeixen en com fer-ho.

Siguin quines siguin les discrepàncies per Bolonya, el que no poden fer els estudiants a aquestes alçades de la pel·lícula és muntar els numerets que estan muntant. Tancaments, boicots a classes, coercions a professors i estudiants (els de veritat), manifestacions com les d’avui (ja veurem com acabaran després de la increïble i maldestra actuació dels Mossos l’altre dia)… fins i tot una vaga de fam.

Ja que esmento el tema, avui és notícia que la façana de la seu d’ERC a Tarragona ha aparegut tacada de pintura i amb la inscripció “Tomàs [el noi berguedà de la vaga de fam] a l’hospital: responsable Esquerra”. És només un exemple dels processos mentals de segons qui: s’ha de ser retorçat per vincular un dels partits integrants de l’actual govern català amb el delicat estat de salut d’algú que ho ha decidit ell mateix.

Sigui com sigui, el tal Tomàs (que es mereix el màxim respecte, tot sigui dit) ja ha abandonat la vaga de fam, cosa que tots teníem claríssim que faria des del moment que la va iniciar. Després de fer el primer àpat (què tal uns espaguetis a la bolonyesa?) que mediti, ell i els seus companys, sobre si la millor manera de construir la societat del futur és a base de no fer ni deixar fer, que és, sembla, l’únic full de ruta que tenen per oferir-nos.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!