Les aigües turbulentes

El curt parèntesi estival d’aquest any, caracteritzat per la poca calor i per la successiva presència de catenàries, grups electrògens i taurons, s’ha acabat de sobte.

Indicis? Els polítics tornen als seus quarters d’hivern, amb una renovada energia per dir i fer el mateix de sempre: el darrer atemptat de Durango (per cert, ETA també ha fet la seva particular rentrée) ha estat contestat amb les previsibles declaracions dels previsibles Blanco i Acebes.

Més pistes? Arriba l’estrambòtica oferta de fascicles i col·leccionables: la darrera novetat, una casa de nines estil andalús (ho juro)

Però, sobretot, el que dóna el senyal de tornar a la normalitat més absoluta és el començament de la sacrosanta lliga de futbol. Alguns, pobres, no podien suportar més aquesta curta interrupció. Doncs se’ls ha acabat el patir: ja ha començat l’inacabable festival d’alineacions, gols, classificacions, baixes per lesió, declaracions i torna a començar.

Ja només falten tres coses per arrodonir-ho tot. Que s’acabi la vergonyosa sequera televisiva, que el personal, previ col·lapse circulatori, torni a casa, i que comenci el curs escolar, amb una nova llei o un nou pla (què toca enguany?) i els barracons i queixes professorals de sempre.

Benvinguts a la rutina.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!