Les aigües turbulentes
Bloc personal de Jordi Casadevall Camps
Sinopsi de la pel·lícula. Primera escena: la part pro-europea d’Ucraïna es rebel·la contra la decisió del govern (i del seu president), pro-rus, de no ratificar un acord amb la Unió Europea. Segona escena: el conflicte produeix concentracions (pacífiques o no), enfrontaments, morts, ferits i, finalment, la caiguda del president Ianukòvitx. Tercera escena: Rússia, part interessada (molt interessada) en el conflicte, espera que s’acabin els Jocs de Sotxi per intervenir en favor del sector pro-rus de la població i ho fa atiant un conflicte larvat a la regió de Crimea. Quarta i darrera escena, per ara: l’esmentada regió autònoma ha convocat un referèndum per constituir-se en estat el proper 25 de maig.
Fins aquí els fets, més o menys com recordo que els han explicat la tele i els diaris. Ha faltat temps, però, perquè s’anunciés aquest referèndum per d’aquí tres mesos perquè cert sector independentista del nostre país comenci a salivejar: la bava que comentava el meu amic tuitaire. No només això, també desplegant un ja conegut exercici de cercar paral·lelismes, a la llum d’una indisimulable enveja, els professionals de l’independence fast ja han corregut a recordar-nos que els crimesos faran un referèndum en només tres mesos, sense procés previ, sense preguntes pactades, sense demanar permís…
De debò és aquest l’exemple que volem per Catalunya? Crimea? Rebobinem la pel·lícula amb que començava l’apunt: recordem les baixes que ja ha provocat el conflicte ucraïnès, el derrocament de Ianukòvitx (que ha estat possible perquè part dels oligarques han fet costat a l’oposició i que continuaran remanant les cireres), el previsible augment de la tensió a la península de Crimea, destinada a ser, si es constitueix en estat, un mer titella del gegant rus… Per no parlar de la minoria tàrtara. De debò és aquest l’exemple?
He començat amb una cita. Acabo amb una altra, de Salvador Cardús, dita ahir mateix: “La impaciència podria ser, volgudament o no, una actitud sabotejadora del mateix procés”. Completament d’acord.
[Imatge: Parlament de Crimea, a Sebastopol; foto Reuters, www.elpuntavui.cat]
Respon a JRRiudoms Cancel·la les respostes
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Atentament