Les aigües turbulentes

La pel·lícula segueix sis històries diferents d’amor i amistat en una nit barcelonina d’estiu, concretament en la que està prevista l’aparició del cometa Rose, nexe d’unió entre totes elles. Primer treball de Dani de la Orden, ple de cares molt conegudes televisivament. Com a peculiaritat, aquesta pel·lícula es va preestrenar a diversos punts de Catalunya, amb la presència de l’equip artístic i una actuació de Joan Dausà, autor de la banda sonora i que interpreta un dels personatges.

El plantejament no té res d’original. Parelles o grups d’amics vorejant els trenta anys (a la pel·lícula no surt absolutament ningú, ni tan sols cap figurant, de més de quaranta), la Barcelona presentable de totes les pel·lícules (que podrien haver filmat Ventura Pons o Cesc Gay) i unes històries ben convencionals (l’adolescent que vol però no s’atreveix, la parella que espera un fill quan menys s’ho proposa, una altra parella que es veu irrompuda per un ex d’ella, etc.). Potser l’única novetat ens l’aporta el futbolista (un dels actors de les Polseres vermelles) obligat a triar entre ambició i sentiments, introduint així el sempre incòmode tema de l’homosexualitat a l’esport.

Comèdia coral amb uns personatges en busca, i qui no, de la felicitat, de l’amor, de l’amistat o de companyia. Com moltes altres pel·lícules, només que aquesta està feta aquí, està ben feta i està molt ben interpretada. El treball té un vague aire d’espot de cervesa mediterrània, i no és cap casualitat perquè és una de les patrocinadores de la pel·lícula, al costat de productores, televisions, administracions públiques, El Periódico, alguns comerços… Tot s’ha d’aprofitar a l’hora de donar corda al cinema català.

[Imatge: www.elterrat.com]