Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

9 de febrer de 2010
0 comentaris

Balmes, el desconegut

Problemes d’agenda m’impediran demà assitir a la darrera de les conferències sobre intel·lectuals catalans, al CaixaForum de Tarragona. Parlaran de Balmes o la tradició catalana i espanyola i el ponent serà Josep Maria Fradera.

Per a les noves generacions, horror, Balmes és només un llarg carrer de Barcelona o, si m’apureu, un institut de secundària, on qui això escriu va cursar primer de batxillerat (prometo un apunt sobre records d’aquella època). Però Jaume Balmes es mereix més projecció i més reconeixement. Políticament més avançat del que hom es pensa, considerà el neixent socialisme com “un tema digne de la meditació de tots els homes que pensen i que estimen la humanitat” (copio de la GEC, que consti). També és qui va proposar un matrimoni entre Isabel II i Carles (VI dels carlins), com una manera d’escenificar (com diríem avui) la necessària pacificació de l’estat i la reconciliació de la societat. Autor d’El protestantismo comparado con el catolicismo en sus relaciones con la civilización europea i d’El criterio, Balmes va ser un filòsof i pensador de primera línia i el fet de que escribís la major part de la seva obra en castellà no hauria d’influir gens en la valoració que fem de les seves idees.

Balmes va ser un vigatà il·lustre mort massa jove d’una hemoptisis (per l’etimologia, deu ser cosa de la sang) i que convé rescatar de l’oblit. Els dos-cents anys del seu neixement a la ciutat dels sants són una magnífica oportunitat per fer-ho.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!