Les aigües turbulentes

Avui, 8 de març, és el Dia Internacional de les Dones. Pensava que tenia un motiu adequat per parlar-ne perquè, poc després d’iniciar-se la invasió russa a Ucraïna es feia viral que una Miss d’aquest país, de nom Anastasiia, havia decidit prendre les armes per enrolar-se en la defensa de la seva nació. Il·lustrava la notícia una foto de l’esmentada senyora (de molt bon veure, única manera de guanyar un concurs de Miss) amb abillament i equipació militars. Avui m’assabento que tot plegat ha resultat ser una notícia falsa, un fake. He de dir que la notícia ja em va grinyolar una mica, però en els temps en què vivim vas tan desorientat que no saps mai si te la colen o no.

Llàstima, perquè el cas és que, de resultar certa, la informació haugés tingut un alt valor simbòlic i hagués estat un sucós motiu de reflexió i de debat, per extreure’n les oportunes conclusions. Perquè no em negareu que és llaminer constatar que hi pugui haver dones reduïdes al paper d’objecte per a gaudi visual dels pèrfids mascles (que això són els concursos de bellesa) i que decideixin involucrar-se en la defensa del seu país d’una manera tradicionalment reservada als susdits mascles: vestint-se de caqui, empunyant un arma (de veritat, de les que fan pupa). Però alhora hagués estat ben revelador saber l’opinió al respecte del que jo anomeno paleofeminisme: què han de dir de dones que, amb tota la lògica de qui creu en la igualtat amb els homes, decideixen ser conseqüents i fer el mateix que aquests. Aquest seria, és, el veritable feminisme: ser iguals en tot, a les dures i a les madures, però dubto que aquest sector del feminisme, i per extensió l’esquerreta moderna, pugui sentir-s’hi còmoda i articular un discurs convincent. De fet el seu posicionament davant del conflicte ucraïnès peca d’una notòria desorientació.

Des de les instàncies oficials no es promourà mai aquest tipus d’igualtat (tant si és un deure com un dret defensar un país, és obvi que no hi ha d’haver discriminacions per raó de sexe o de gènere). El que sí que faran les instàncies oficials és atabalar-nos de nou, no només el 8 de març sinó tots els dies de l’any, amb campanyes publicitàries, creació de xiringuitos diversos (tenen tota una Conselleria!), actes  merament simbòlics o violacions a la gramàtica. ¿Se sap si tota aquesta faramalla administrativa ha servit, de debò, per frenar primer i reduir dràsticament després el que realment ens interessar eliminar? Parlo d’agressions sexuals, diferències salarials, impediments per progressar professionalment o altres injustícies de tot ordre. Tant de bo les estadístiques, que no conec amb detall, m’ho desmenteixin.

Per un 8 de març de la igualtat, ple de llibertat i tolerància!

[Imatge: Instagram d’Anastasiia Lenna, elnacional.com]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!