Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall i Camps

Aquesta no és la meva França

Últimament ens arriben notícies no gaire bones de França. Notícies que posen en entredit la sòlida tradició democràtica i republicana de l’estat veí, abanderat dels drets de l’home i protodefensor de la igualtat, llibertat i fraternitat, valors que cada ésser humà hauria de portar gravats a foc al seu front (metafòricament parlant, clar).

Primer ha estat la prohibició, per llei, de dur la burka a qualsevol espai públic, no només en alguna dependència municipal com s’està intentant aquí, de manera bastant potinera, per cert. Es carreguen dos principis: el de la llibertat personal de tothom d’anar vestit com vulgui i el de la llibertat religiosa. Que la dona estigui obligada per l’home a dur aquella peça de roba o que s’hagin de prendre mesures eficaces per acabar amb les pràctiques religioses intolerants és una altra qüestió, i no crec que per aconseguir aquests lloables objectius calgui aprovar una llei com l’esmentada. Potser sí que tindran raó aquells que es queixen de que s’estan prohibint massa coses, també al país veí. “Prohibit prohibir” deien els de les platges i les llambordes, al París del 68: ha plogut tant…

I en plena polèmica per la sastreria islàmica, la República Francesa ha iniciat també una torpíssima política d’expulsió de gitanos del seu territori. Les primeres justificacions, parlant de “seguretat”, de “campaments il·legals”, etc. ja donaven a entendre que eren mesures populistes destinades a una part de la població, però que es donaven de bufetades amb els drets humans. Ha calgut que transcendís una circular interna, sembla que beneïda pel mateix Sarkozy, perquè la Unió Europea hagi cantat les quaranta a França pel que és una intolerable violació a la llibertat de moviment dels europeus, també dels romanesos, país d’on procedeix la majoria d’afectats per l’expulsió. On queda aquella França acollidora d’exiliats de dictadures diverses?

No, aquesta no és la meva França. Tampoc ho és la que fa segles que ofega les seves minories culturals i lingüístiques, per cert, però avui el tema era un altre.



  1. Digues-ho als catalans del nord, la forma com els francesos practiquen la igualtat, la fraternitat i tot això…em fa l’efecte que la revolució francesa no va canviar gaire el tracte que han rebut aquests 350 anys. Per tenir drets humans has de ser 100% francès.

  2. Està segur que existeix una “llibertat personal de tothom d’anar vestit com vulgui”? A mi no em deixaràn entrar a un banc amb el casc integral de la moto col·locat, o amb un passamontanyes o una mitja al rostre. Doncs amb la burka, el mateix. Les prohibicions no fan persones lliures, però poden ajudar.

    A França ja fa molts anys que hi ha una separació entre l’Estat i les Esglèsies. Potser va sent hora que al nostre país es començi a plantegar aquest assumpte (i, potser, això comporti prohibicions).

    Atentament

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Política per jordicc | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent