* Un anunci de compra i venda d’or. El fill, d’aspecte més aviat rústec i aturadet, reacciona positivament a la “genial” idea del pare de vendre’s les joies de la família per comprar-se una tele i veur-hi… futbol, és clar. N’hi ha per escanyar-los a tots dos.
* El de les iaies que sempre volen fer coses. Estan cansades i artrítiques però tenen la solució: un beuratge làctic que porta algun component químic, se suposa que legal, que les fa trescar per tota la ciutat com si res. No entenc com encara existeixen residències de la tercera edat tenint productes com aquests.
* El d’un perfum per a home. El protagonista figura que és un esportista que venç els adversaris destruint-los literalment. Primer premi: una copa de campió que la du de la manera més incòmoda possible: repenjada sobre una de les espatlles, com les maletes d’aquells immigrants quan arribaven a l’estació de França els anys 60. Segon premi: cinc o sis mosses l’esperen al vestidor amb posat libidionós; ell les mira d’una manera que no saps ben bé si també les vol destruir. Tot plegat, un malson surrealista.
* Aquell del detergent llevataques. Hi surten persones anònimes que ens expliquen via video penjat a internet (molt important això) la manera de rentar la brutícia de la roba domèstica, inclosa el manchurrón que me ha hecho la niña.
* Etcètera. El manchurrón l’acabarem tenint nosaltres a l’inconscient si no ens protegim d’aquests bombardejos aparentment innocents.
[Imatge: www.fragancedirect.co.uk]
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!