Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

10 de juny de 2011
1 comentari

Anuncis que em posen nerviós (33: avui, popurri)

Anuncis que no em posen nerviós, però casi. N’hi ha un munt:

* El dels creuers per la Mediterrània i aquell capità tret de Vacaciones en el mar que parla un llastimós català amb accent castellà i imitant l’italià. Mira que l’arriben a posar vegades aquest anunci. No hi ha manera de que desaparegui.

* El de les bessones. Una té la brusa grisa i l’altra blanca i lluent, gràcies, és clar, al producte publicitat. Anunci hereu directe d’aquell altre tant recordat (perquè era horrible) del dels pallassos descolorits.

* El dels que es casen a dalt d’una muntanya. Veure la núvia en xiruques té la seva gràcia, però la cançoneta que se sent de fons és insufrible. Total, per vendre aigua mineral.

* El d’un detergent d’aquests que serveix per netejar tot, protagonitzat per una coneguda televisiva de poderosos melucs. Amb una senzilla passada de drap, la banyera queda super-lluent. No s’ho creuen ni ells.

* El d’un formatge per fer sandvitxos, d’aquell que s’estira com si fos de goma. A un paio li ve la inspiració i ens ofereix una horrible melodia. Esto se merece una canción. El que ell es mereix és un parell de…

* El d’una cera per depilar-se les cames. Al contrari que els productes de la competència, aquest és un prodigi de perfecció: no costa obrir l’envàs, no fa mal quan s’arrenca la cera… L’anunci acaba amb quatre amigues de llarguíssimes cames, perfectament depilades, que es troben, rialleres, en una cafeteria. És tot tant fals…

* (Ho he meditat abans d’incloure’l) El de la cervesa, que fan cada any. Què tindrà a veure el Bulli, els ous ferrats i la cervesa. Les escenes d’uns amics prenent birres, banyant-se nuets a les cales o morrejant-se a la platja queden molt bé en ambients eivissencs, com altres anys, però no barrejant-hi un restaurant que et cobra només per mirar-lo de lluny. I la cançoneta, com sempre, d’estricta observança anglosaxona. Molt “mediterràniament”, vaja.

  1. Per repetitiu i pretensiós. Ja cansava el primer any. Ara el què fan és esprémer el màxim la mamella. No el suporto. I el posen a tothora.

    De la ràdio, un de loteria on parla un tiu que es fa passar per italià i que em posa molt “violent”. Aquest directament em fa molta ràbia.

Respon a Anònim Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!