Les aigües turbulentes

Ahir es va celebrar la segona volta de les eleccions presidencials a la llunyana i bastant desconeguda república de l’Uruguai. En resultà vencedor Yamandú Orsi, de l’esquerrà Front Ampli, la mateixa formació política del també president Pepe Mújica, aquell antic tupamaro que, volent donar una imatge de senzillesa i honestedat, no era capaç de pentinar-se o d’embetumar-se les sabates quan la dignitat del càrrec així ho demandava. Però avui no em crida l’atenció el que pensin o el que fan els polítics uruguaians, sinó el nom de pila del guanyador.

Vaig quedar sorprès que una persona es pugui dir Yamandú. Consultant la IA, m’informa que en llengua guaraní significa “el portador del cant” o “el senyor de la paraula”, accepció aquesta segona prou escaient per a un polític. És un nom usual a l’Uruguai i en altres territoris guaranís com el Paraguai, el Brasil o l’Argentina. Quan els progenitors van batejar o inscriure l’ara flamant president uruguaià, ho van fer segurament empesos per una motivació patriòtica, com ho devien fer també els d’un altre president, Tabaré Vázquez: Tabaré és el títol de l’epopeia nacional d’aquell país i és també el nom que porten un bon nombre dels seus habitants.

Yamandú, Tabaré… no ens han d’estranyar aquests noms des del moment que sabem que formen part de la cultura d’una societat o d’un país concrets. Jo mateix visc en un terriori, les Canàries, amb una població farcida de noms de procedència guanxe, només exòtics per a qui ignora la història d’aquest arxipèlag: Tanauzú,  Guacimara, Ayoze, Yaiza… són noms de persones concretes amb qui tinc relació. El mateix passa amb els diferents col·lectius de la immigració, que inscriuen els seus fills amb noms propis de la seva tradició cultural. Una altra cosa són els noms estranys o peculiars, que amb els anys s’han deixat d’imposar precisament pel fet de ser-ho. Com els anteriors, són noms a respectar plenament, però que no deixen de suscitar curiositat o un cert somriure, fins a preguntar-se per quins sets sous algú fou batejat d’una manera determinada. El sant del dia que va néixer?, l’advocació mariana d’un poble concret? Qui sap. Al llarg de la meva vida recordo haver conegut o sabut de l’existència de persones amb noms com Polimpio, Fresia, Emeteri… La setmana passada vaig conèixer una Ludivina, Ludi per als amics. A l’estat n’hi ha 1.283. Moltes? Poques? En tot cas, em sembla un nom ben original. No tant, però, com el de Yamandú, definitivament peculiar en aquesta banda de l’oceà.

[Imatge: Vilaweb]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!