Les aigües turbulentes

Un vídeo ha documentat com uns individus que participaven al correbou de Mas de Barberans agredien dues defensores dels animals mentre, al seu torn, gravaven les lamentables escenes d’aquell espectacle.

Que s’impedeixi algú, i a més de manera violenta, prendre imatges d’un esdeveniment públic, en principi autoritzat, és altament reprovable però sobretot indica que els causants d’aquesta agressió no les tenen totes sobre l’estricte compliment de la normativa de protecció dels animals. Els “valents” protagonistes de l’atac, en una mena d’excusatio non petita, ens estan dient implícitament que el que es fa en aquell correbou (i en altres de similars) cal que no transcendeixi excessivament a l’exterior. Se suposa que tot està en regla, l’estat de l’escenari, la seguretat del públic i les condicions del propi animal (amb la benedicció d’un veterinari que, segons tinc entès, ha de certificar-ho). Doncs si és així, a què ve l’agressió contra les valentes (aquestes sí, sense cometes) defensores de la sensibilitat dels animals no racionals?

No ens agraden, ni a mi ni a molta gent, aquests espectacles. Quan Catalunya va prohibir les curses de braus però va deixar en la legalitat els correbous i similars, com si fes por enfrontar-s’hi, ja vam veure que podria acabar sent una font de conflictes, i tot per no voler agafar el toro per les banyes, mai millor dit, des del principi.

La gent de les Terres de l’Ebre, amb qui tenim ocasió de solidaritzar-nos per tantes causes ecologistes justes, des de la defensa dels cabals de l’Ebre fins al rebuig a instal·lacions nuclears, ens està fallant des del moment en què sembla que es posi, ni que sigui amb el seu silenci o la seva passivitat, a favor de la continuïtat d’unes festes medievals que no haurien de tenir lloc a l’Europa del segle XXI. Per molta tradició que sigui i per molt arrelament que tingui.

[Imatge: www.ara.cat]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!