En tot cas han estat deu anys molt intensos i profitosos. Considero Raül Romeva un dels pocs polítics (no goso dir l’únic, perquè seria inexacte) amb qui em sento representat com a ciutadà, radicalment oposat a tota aquesta caterva d’elefants que van a morir, políticament parlant, a les poltrones d’Estrasburg sense més ofici ni benefici que fitxar per cobrar les generoses dietes de què frueixen. Romeva no: escolta, parla, escriu, s’interessa per les temàtiques més variades (especialment sobre temes mediambientals i socials… sempre des d’una òptica progressista, però no embafosament “progre”) i ens ho fa saber en el seu constant i ben documentat bloc aquí a Vilaweb.
Que consti que jo no l’he votat mai, i ara que potser voldria, tampoc ho podré fer. Què hi farem. Gràcies, Raül, per la feina feta i la que seguiràs fent per la nostra nació, per tots els ciutadans i per aquesta Europa que es resisteix a rendir-se davant de tants i poderosos enemics com té.
[Imatge: Vilaweb]
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!