Les aigües turbulentes

Avui és un dia important per a mi. A dos quarts de tres de la tarda m’he convertit en un jubilat. Legalment encara no, però ja no tinc obligació de treballar. La jubilació és d’aquelles situacions, com altres a la vida, que sembla que no hagin d’arribar mai. Fins fa ben poc la veia com cosa llunyana en el temps i mira, patapam. Diuen que el canvi és psicològicament important. Ja ho explicaré en aquest bloc, si algú hi està interessant, més endavant. Cal buscar-se activitats que substitueixin el treball però que, com aquest, em mantinguin en forma física i mental, que m’obliguin a una certa disciplina i que, a més, m’agradin. Idees no me’n falten. L’important és no anar-se deixant i periclitar-se com a persona. El que tinc clar, i ho tenia clar ja feia anys, és què no faré en la meva jubilació: mirar les obres del carrer, jugar a petanca o anar-se’n a Benidorm a queixar-se de tot. Són situacions del tot tòpiques, ho sé, però reals i no penso perdre-hi ni un minut. Tampoc en la proposta que vaig rebre per correu l’altre dia: assistir a una presentació de no-sé-ben-bé-què en un hotel, amb l’esquer d’una garrafa d’oli o d’una netejadora de vapor. Que no.

[Imatge: antena3.com]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!