Les aigües turbulentes

Comencem l’any amb una notícia de gatets. Una notícia trista, ja aviso. Llegeixo per whatsap la història d’una coneguda que m’ha arribat al cor, jo que no soc gens d’animals. Resulta que aquesta noia adora els mixos (els gats, per si algú no coneix la paraula), afecció que ja s’encarrega de pregonar en vídeos i memes via xarxes socials. Un dels “fills”, i ara ve la part trista, va ser diagnosticat de càncer oral i, d’acord amb la veterinària va decidir sacrificar-lo per evitar-li més dolors (“aviat creuarà l’Arc de Sant Martí” fou la poètica manera de referir-se a la seva mort). El relat que n’ha fet al whatsap revela el nivell a què ha arribat la societat a l’hora d’humanitzar els animals. La clínica veterinària compta amb tots els avenços tècnics i comoditats, inclosa una cambra habilitada per acomiadar-se del gat en la intimitat, abans i després de suministrar-li els sedants i fàrmacs necessaris per al seu inevitable final.

El final de l’explicació ha estat un significatiu colofó de la història. Ella, que és metgessa, ha reblat: “millor que com he vist morir a pacients a urgències”. Animals tractats exquisidament com humans (que, en principi, no tinc res a objectar si cadascú s’ho paga) i humans tractats com animals o gairebé. Ens estan quedant una societat i un món bonics perquè sí.

[Imatges: adana.cat]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!