La bonaerense Plaza de Mayo és el simbòlic quilòmetre zero de la ciutat, on conflueixen manifestacions de tot signe: no hi ha protesta política o sindical que no s’iniciï o acabi aquí, inclosa la molt meritòria marxa setmanal de les Madres de Mayo. Ho fan els dijous però no podré veure-les donar voltes amb els
Durant nou dies (onze, comptant desplaçaments d’anada i tornada) he viatjat pel Con Sud, per Argentina i Xile. Ha estat un desplaçament ben especial ja que, a part d’una raó estrictament personal que m’hi ha portat, hauran estat els territoris més allunyats de casa que hauré conegut a la meva vida, a més dels únics
La Setmana Santa és propícia per fer petits viatges. Escapades, en diuen. Enguany els viatges, les escapades i fins i tot les passejades pel barri ens les hem de pintar a l’oli. Prohibit sortir al carrer si no és per anar al súper, a la farmàcia o a passejar el gos, excepte aquesta minoria d’imbècils,
* Continuem el periple per la desconeguda illa d’El Hierro. Avui toca conèixer la part meridional, menys poblada que la resta. Hi té molt a veure, és clar, la naturalesa volcànica del territori, que fa que l’única població d’un cert renom sigui La Restinga. Dic renom perquè aquest nucli es va fer famós fa quatre anys al
He estat alguns dies a l’illa canària d’El Hierro. Aquesta és la crònica de la descoberta d’un territori petit i sorprenent. * El primer encant d’El Hierro és la seva escassa colonització turística. Parlo del turisme de masses, de platges bigarrades, de souvenirs, de discoteques, de soroll, de banalitat i d’ordinariesa. La raó? Com aquella cançó de