Decidim segons què

Diverses entitats, entre elles de tan representatives i importants com Òmnium Cultural o la Comissió de la Dignitat, han expressat el seu rebuig a la consulta que el proper dissabte es farà a Tortosa en relació al monument franquista que s’alça impertèrrit al mig del riu Ebre des de fa no-sé-quants anys. No és que discrepi obertament d’aquest posicionament d’Òmnium i companyia, més aviat no l’acabo d’entendre del tot. Després d’anys i anys d’omplir-nos tots la boca amb l’expressió “dret a decidir”, demanant-lo i exigint-lo a tort i a dret en manifestacions i actes públics, i després d’enaltir-lo com un valor polític fonamental quan no suprem de la nostra societat, resulta que quan es pregunta a la població tortosina sobre la seva baluerna, ara resulta que no agrada. I tot perquè hi ha la possibilitat de que el monument es mantingui. Si aquesta guanya, serà perquè la població així ho ha volgut, ens agradi o no: no era això el dret a decidir? Que es faci el que la gent vol? O el dret a decidir només serveix quan es té la certesa de que triomfarà la nostra opció?

Dit això em pronuncio per la desaparició del monument, tant pel que simbolitza com pel seu poc valor estètic. Sorprèn que no es fes quan tocava i hi havia un consens més generalitzat que ara, una època de moltes i grans susceptibilitats pel que fa a símbols i qüestions identitàries. Això val també per la retirada de no sé quin títol honorífic de Tortosa al dictador Franco, feta pel consistori de pressa i corrents a dos dies de la consulta. Quina casualitat, com per fer-se perdonar l’alcalde Bel la seva posició favorable a mantenir el monument.

Potser tot plegat no té tanta importància però fa ràbia comprovar que en el tan potinejat tema de la memòria històrica mai no acabem de fer net del tot.

[Imatge: ebreexpress.com]

Municipals’15 (11: els candidats que no podré votar)

Aquests són alguns candidats, bons amics en diferents moments de la meva vida, que m’hagués agradat votar però que no podré fer per raons territorials (que no ideològiques).

untitled (23)

El primer és Josep Felip Monclús, que encapçala la llista d’Esquerra a Tortosa. Metge, antic director dels Serveis Territorials de Comerç (quan el vaig conèixer), corredor de maratons… Serà un bon alcalde de la capital de l’Ebre perquè és combina perfectament dignitat, una sòlida formació, proximitat amb els ciutadans i savoir faire.

untitled (22)

La segona és Laura Ruiz de Porras, que es presenta de número cinc a la llista Som Espluga (de Francolí). A la Laura la vaig conèixer quan va entrar de regidora a les anteriors eleccions de la mà de Solidaritat. De fet, la foto que il·lustra l’apunt és d’aquella època. També procedeix del món de la sanitat.

imagesMQQXMH11

El darrer és Jordi Molinera, que va encapçalar la llista de Solidaritat a Altafulla el 2011, va sortir escollit regidor i es va integrar a l’equip de govern, on ha adquirit experiència en el dia a dia del seu municipi. Aspira a millorar els resultats de fa quatre anys (i ho aconseguirà, n’estic segur) amb la candidatura EINA (Esquerra Independentista d’Altafulla).

Els desitjo molta sort a tots tres. S’ho mereixen.

[Imatges: locals.esquerra.cat; www.solidaritatcatalana.cat; tac12.xiptv.cat]