Com és fàcilment comprensible, no tinc cap simpatia personal ni encara menys política per José Luis Ábalos, el polític del PSOE que aquests dies és a l’ull de l’huracà informatiu, però crec que té raó. Fa ben poques hores que ha decidit mantenir l’acta de diputat i passar-se al grup mixt. Recordem que tot l’enrenou
Per a qui tingui l’humor i les ganes de llegir aquest bloc, deduirà ben aviat que la meva identificació política amb Pedro Sánchez, secretari general del PSOE, és propera a zero. Tot i això, davant la moguda que aquests dies protagonitza el centenari partit espanyol, més propera al vodevil que al drama, no puc evitar
De nou una campanya electoral. Les acabaré avorrint, i mira que m’agraden. Més si és per escollir el parlament d’un país del que aviat desconnectarem (resem). Per tant, caldrà prendre-se-la amb una sana distància i amb certa ironia. Comencem amb la primera publicitat que vaig veure al carrer, la socialista. Les banderoles llueixen la cara de Pedro Sánchez, el