Històries des de casa (30: tristos com unes pasqües)

Tindrà alguna cosa a veure la Pasqua amb la crisi sanitària i el confinament? La Pasqua religiosa significa “pas”. Per als cristians simbolitza l’arribada de la primavera i la commemoració de la resurrecció de Jesús; per als jueus, el pas de la Mar Morta, cap a la llibertat i la terra promesa. Res més lluny de la realitat actual.

I què diu el diccionari? “Alegre com unes pasqües” no sembla que s’adapti gaire a la situació que estem patint, tot el contrari. “Fer Pasqua abans de Rams” potser té més sentit si la Pasqua consisteix en fer alguna cosa agradable i de profit, confinats a casa, abans de fer-ne una altra a l’església o al jutjat, d’impossible execució aquests dies.

Potser cal acudir al diccionari de la llengua cosina germana: “Hacer la Pascua (a alguien)“: aquesta va com anell al dit. El virus ens ha fet ben bé la guitza (i coses molt pitjors) a tothom. Cenyint-nos a la Setmana Santa, ens hem quedat sense processons, sense Passions, sense Dansa de la Mort, sense vigílies pasquals i sense Caramelles. Només han resistit les mones, després d’una intensa adaptació a les circumstàncies, fruit de la inventiva i l’empenta que caracteritzen el nostre poble.

A propòsit de tradicions pasquals, documentant-me a la Viquipèdia descobreixo un curiós costum que s’ha mantingut a Llucmajor, el “Sermó de s’Enganalla”. No em resisteixo a transcriure de què va:

“Té lloc al Convent de Sant Bonaventura durant la primera litúrgia del dia de Pasqua i simula un duel entre el predicador i l’organista. El predicador fa tot el que pot per acabar el sermó quan menys s’ho pensi l’organista, i aquest fa també els possibles per enganyar al predicador posant-se a sonar l’orgue quan el sermó està en les acaballes. En acabar la missa comença la processó de s’Encontrada, la imatge de Jesús Ressuscitat surt del convent acompanyat només per homes. Al llarg del recorregut des de les finestres es tiren escopetades a l’aire en senyal d’alegria. Des de la parròquia surt la processó de les dones acompanyant la imatge de la Mare de Déu. La trobada té lloc davant l’Ajuntament”.

Duels, orgues, escopetades i dues processons que es troben a l’Ajuntament. No, aquest Sermó mallorquí tampoc s’haurà celebrat.

[Imatge: interior de l’església de Llucmajor; diariodemallorca.es]

Metonímies pasquals

Bona Pasqua a tothom. Aquest any he tingut una verdadera sorpresa: caramelles a sota de casa mateix. Les caramelles són una tradició que, com moltes altres, semblava anar en declivi i es manté o fins i tot ressorgeix amb empenta, quan tot ho té en contra: no és modern ni urbanita, al contrari, és rústegament identitari, a banda que no se’n pot treure rèdit polític ni econòmic (la xavalla que arrepleguen amb la barretina serveix, m’imagino, per cobrir les poques despeses que ocasiona la tradició, a banda d’una merescuda celebració gastronòmica). M’he entretingut a buscar a la GEC dades d’aquest costum i he resolt un dubte lingüístic que se m’ha plantejat a l’hora de redactar l’apunt. Resulta que caramella designa, simultàniament, l’obsequi que es rep (diners, ous, botifarres…), la coral que interpreta les peces, i les cançons pròpiament dites. Tot un procés metonímic.

La Pasqua arriba amb una mala notícia. Acabo d’assabentar-me de la mort del senyor Ramon Roig. Ja que parlem de metonímia, Siurana i Ramon Roig són dos conceptes indestriables, perquè a aquest preciós poble del Priorat, a la seva història, al seu patrimoni i al seu paisatge hi va dedicar tota una vida. Ànima de l’Associació d’Amics de Siurana, era d’aquest gènere de persones enderiats amb la recopilació de tot tipus de documentació i objectes relacionats amb el seu motiu d’interès, que mostrava orgullós al visitant, com vaig tenir oportunitat de comprovar quan vaig conèixer-lo i tractar-lo per raons professionals. La bonhomia, el respecte a la terra, l’amor a la història i la passió pel seu poble el caracteritzaven; una mena de persones que van faltant i que, com les caramelles, cal trobar-li continuïtat. Se’l trobarà a faltar el proper 9 de maig, dia del Jubileu de Siurana, esdeveniment al qual estava també molt vinculat. Descansi en pau.

images9OKNJWYS

 

 

 

 

 

[Imatges: caramelles a la catedral de Tarragona, i Ramon Roig (segon per l’esquerra), acompanyat de diferents autoritats, davant l’església de Siurana, www.diputaciodetarragona.cat]