No ho busqueu al diccionari. Avui: l”outfit’

Anglicisme que designa, més o menys, el conjunt de roba i complements més adequat per a cada ocasió. Antigament, l’únic estrangerisme que se sentia era allò de la ténue de soirée, aplicat als vestits de nit de senyora, però el gal·licisme ha quedat demodé, si se’m permet la ironia.

La indústria de la moda, potent i prepotent, la que ens dicta vulgues que no cada detall de la nostra personalitat (almenys l’aparent), està darrere aquesta paraula i aquest concepte. Perquè ja no es tracta de la divisió tradicional entre vestir “formal” (feina o compromisos) i “informal” (temps lliure o estar per casa), amb roba intercanviable. Què va. Ara hi ha un outfit per a cada ocasió: per anar a l’oficina, per sortir a passejar, per a un sopar amb amics, per anar a la platja o a la discoteca, per a una entrevista de feina, per l’hivern, per l’estiu… i, naturalment, per a cada edat i per als dos sexes. És una vulgaritat i fa pobre, això de repetir peces de roba, calçat, cinturons o joies en escenaris o contextos canviants.

Cal doncs no només anar a l’última moda sinó observar un rigorós outfit, presentant-se perfectament conjuntat a l’event (com diuen alguns) corresponent. Les revistes del ram i les webs d’últimes tendències, que n’hi ha moltes, estaran encantades d’orientar-vos sobre l’assumpte, i encara més les botigues que viuen d’això.

[Imatge: www.tenerclase.com]

No ho busqueu al diccionari. Avui: els ‘fitsters’

Si us pensàveu que la tendència més actual són els hipsters (ja sabeu, clatells a l’u i barbes mimadíssimes; existeixen les dones hipsters?), aneu ben errats. Ara el que priva són els fitsters. Ens ho explica el diari del señor conde, que sempre està a la que salta: “un nou estil de vida que promou la vida sana basada en una dieta saludable i en la pràctica d’exercici físic”. Confesso que aquesta definició vaig haver de llegir-me-la tres vegades perquè no encertava a veure la diferència amb tot el que ha estat en el “candelero”, com es diu popularment. Menjar sa, fer esport, estar en forma, fer dietes, menjar iogurts de la marca X per aconseguir un cos X, córrer, anar al gimnàs, fer-se sucs… Si hi ha una manera de viure que ha privat les darreres dècades és aquesta. Una altra cosa és que la gent ho segueixi religiosament o ho deixi córrer a les vint-i-quatre hores de començar tan lloables (i benefactors, no ho nego) propòsits.

No cal ni dir que els fitsters són un producte típicament urbà (llegiu barceloní), nascut en unes zones i en uns grups socials molt i molt concrets. Es distingeixen per anar vestits de forma esportiva: maillots, tops, sabatilles, xandalls… però de marca, eh? Res comprat als “xinos” o al mercadet dels dissabtes.

No res, que hem de ser fitsters. Els fofisans han mort abans de néixer!

[Imatge: www.fitsers.es]