Consum(o agrado) responsable

Diuen que la venjança és un plat que es menja fred. En el meu cas, des dels oprobiosos fets d’octubre del 2017 (discurs reial, 155, exilis, empresonaments, repressió a tort i a dret) em vaig proposar respondre-hi personalment amb petites accions pautades en el temps, decidides amb el cap serè i executades discretament, sense fer-ne publicitat, allunyant-me de qualsevol actitud que pogués ser interpretada com una mostra d’adquirir notorietat, per mínima que fos, o de practicar un estèril victimisme.

Entre aquestes accions, una de les categories és la del canvi de serveis en favor d’aquelles ofertes d’empreses arrelades al territori, compromeses amb una sèrie de valors i no oposades al procés independentista. Aquesta setmana li ha tocat al sector de la llum i he decidit donar-me de baixa d’Endesa i d’alta de Som Energia. Una desconnexió en tota regla, literal. Som Energia és una cooperativa gironina que s’ha estès a moltes poblacions del país (i de fora, significativament) i que gestiona el subministrament d’electricitat amb criteris a tenir molt en compte: d’eficiència energètica, ambientals, de respecte a la nostra nació, de presa de decisions escrupolosament democràtica i, com que és una cooperativa, de reversió dels beneficis a la pròpia entitat i no a accionistes manifestament enemics de la nostra causa.

La decisió (ràpida i senzillíssima, deu minuts d’ordinador) ha coincidit amb la presentació de la campanya de l’ANC sobre consum responsable i la subsegüent posada en marxa d’una web que facilitarà la feina a tothom qui demani informació sobre quines empreses són cat-friendly i, conseqüentment, donar el pas en el sentit d’enfortir l’economia catalana, una autèntica estructura d’estat si realment tenim al costat del país una tupida xarxa d’empreses productives, innovadores, dinàmiques,  exportadores i doncs creadores d’ocupació i de riquesa.

La reacció de la gran patronal (que, si no m’equivoco, encara es fa dir Fomento a la façana de la seva seu) demostra l’encert de la iniciativa de l’ANC. Resulta revelador sentir el senyor Sánchez Llibre dir que la idea perjudica les empreses catalanes (en tot cas la seva, mentre no s’hi aculli), en una peculiar interpretació del concepte “liberalisme” en boca d’algú que hauria de defensar-lo obertament. Perquè el que proposa Consum Responsable, encara que no ho sembli a primera vista, és bàsicament un exercici de liberalisme ben entès: que el consumidor triï l’opció que més li plagui o que li convingui en un mercat lliure, i no el que proposa l’incestuós conglomerat político-empresarial de l’Íbex 35, al qual Foment encara no s’hi ha oposat, que sapiguem.

La sopa, ben freda. Propera cullerada, el gas.

[Imatge: lamossegada.cat]

 

Talls de llum

La tràgica mort d’una persona a Reus, causada indirectament pel fet d’haver-li tallat el subministrament elèctric temps enrere, ha produït una notable crispació amb acusacions creuades entre els diferents sectors administratius, empresarials i socials que tenen alguna cosa a veure amb el dret a uns mínims vitals que tot ciutadà té o hauria de tenir.

Del conjunt de notícies i opinions que ha concitat aquest fet (tractades a cada mitjà des de la seva particular òptica, com sol passar), hi ha un aspecte que m’ha semblat especialment indignant. No, no em refereixo a aquest especial interès de determinats col·lectius d’activistes en adreçar les seves protestes contra l’Ajuntament ganxet o, pitjor encara, contra la Generalitat de Catalunya i no contra qui verdaderament té la paella pel mànec en fer i desfer: les empreses subministradores d’energia.

El verdaderament indignant són les hipòcritament estúpides explicacions que ha donat el representant de Gas Natural (l’empresa que va acollir generosament Felipe González durant un temps) per justificar que no informessin el consistori reusenc de que s’havia produït un tall en el subministrament per impagament, degut a una possible situació de vulnerabilitat, tal i com estableix la llei. Al·lega la companyia que aquesta llei no té encara un reglament que la desenvolupi i que estableixi un protocol precís d’actuacions. Quins nassos. Quan es tracta d’anar a favor del consumidor-usuari, tot són pegues, entrebancs, esperes en trucades o anades d’Herodes a Pilat. Si l’afer beneficia la companyia, tot això desapareix com per encant i tira pel dret: ho diu una llei i no hi ha res a discutir. Gas Natural va tallar la llum a la pobra senyora reusenca, sense contemplacions de cap tipus, perquè ho estableix una llei: algú creu que s’hagués esperat a una normativa més específica per prendre una decisió tan dràstica si encara no existís?

No sé com, però les grans empreses de serveis (energia, però també bancs, comunicacions, transports…) hauran d’assumir tard o d’hora que no tot s’hi val a l’hora de pensar en el repartiment de beneficis i que quan a la seva publicitat s’omplen la boca amb conceptes com “compromís social” o “compromís amb les persones” vol dir que han de tenir molta més sensibilitat de la que tenen cap els seus clients. Sensibilitat que, malauradament, arribarà tard al pis del carrer Santa Anna de Reus.

[Imatge: www.eldiario.es]