Històries des de casa (18: quan aixequin la persiana)

D’entre les moltes iniciatives que la sempre inquieta societat catalana ha llançat els darrers dies, n’hi ha una pensada tant per parar el cop d’un sector econòmic estructuralment problemàtic com per facilitar a cada catalanet la possibilitat de contribuir-hi còmodament des de casa, ara que ens sobren hores. Em refereixo a Llibreries Obertes. Sota el lema “Perquè tornin a aixecar la persiana, demana els teus llibres ara!”, la web proposa ajudar les llibreries del nostre país. És molt senzill: es tracta de comprar (i avançar el pagament, clar) de forma virtual un o més llibres a les nostres llibreries de referència, amb l’expectativa de poder-los recollir ben aviat a les botigues. Un compromís poc costós que serà de gran ajuda al món editorial i llibreter, que continua tenint un paper decisiu en l’àmbit cultural, però que arrossega problemes estructurals derivats de les noves maneres de comunicar-se i de consumir productes culturals. Doncs ara tenim l’oportunitat de que les llibreries tornin en certa manera la pilota: serà precisament el món digital, amb els seus innegables avantatges, el medi amb què ajudarem a l’altre món, l’analògic de tota la vida: el llibre que es pot llegir, però també tocar, acariciar i col·locar en una prestatgeria, enlloc d’un text que apareix en una pantalla insulsa, permanentment llardosa de tant passar-li el dit.

Jo ja m’he firat, i he encarregat el llibre d’Artur Mas, el del cor calent i el cap fred, que podria haver adquirit al quiosc on segueixo recollint la premsa cada dia, però que prefereixo fer-ho als amics de La Capona tarragonina. No el podré obtenir, probablement, fins després de Sant Jordi, festa del llibre que enguany, com casi tot, es farà però a destemps. A cada problema, una solució.

[Imatge: colpublirp.com]

 

Tanca una altra llibreria

“Enhorabona, i que duri”. Així acomiadava el meu apunt del 6 de setembre de 2008, dedicat a la concessió del Premi El Balcó a la Llibreria de la Rambla, de Tarragona. Malauradament, deu anys després, l’emblemàtic establiment tanca portes. El descens en les vendes, provocat en bona part pels nous hàbits culturals i comercials de la societat, ha determinat que la llibreria es vegi obligada a abaixar la persiana per sempre més. Serà demà dia 30.

Que tanqui un comerç qualsevol ja és en si una mala notícia, però quan aquest comerç és una llibreria amb un currículum tan sòlid d’activisme cultural, cívic i catalanista com el de la Llibreria de La Rambla, la mala notícia es transforma en dramàtica, convertint-se a més en una seriosa senyal d’alarma sobre la realitat del comerç i de la cultura de Tarragona. Una ciutat que assisteix aquests dies, indignada, estupefacta, divertida o indiferent (segons caràcter de cadascú) a  l’espectacle d’uns Jocs Mediterranis plens de despropòsits de tot ordre. La falta d’implicació de la població en aquests Jocs i el tancament de la Llibreria de La Rambla (o d’altres comerços els darrers mesos) potser estan més relacionats del que podria semblar. Quan diumenge s’acabin les competicions, potser serà el moment en què la ciutat (els seus habitants, els seus dirigents, els seus opinion makers) es plantegi seriosament què vol ser de gran (“es repensi”, com es diu ara) i si està disposada a seguir consentint necrològiques comercials, pífies esportives i mostres d’atonia cultural o cívica.

[Imatge: fetatarragona.cat]