La pretensió de l’ús normal i oficial del català a les institucions europees, que es donava per fet, sembla que no serà tan fàcil com es preveia i que el recorregut fins al final esperat no serà bufar i fer ampolles. Que sapiguem, els governs suec i finès ja han fet saber que posen algunes
Supermercat número 1 (ahir): La caixera em parla en català abans, durant i després de dir-li jo res. Al marxar, em desitja un bon cap de setmana. Hi ha esperances. Supermercat número 2 (avui): (caixera) …es bolsa? (jo) sí, en porto, o no, no en necessito, no sé si m’ha dit tienes o quieres… (caixera) tienes, quieres… ho diem
Amb la pandèmia, també la moguda dels Reis s’ha hagut de “repensar”, com es diu ara. Es va parlar en un primer moment de “cavalcades estàtiques” (sic). Potser n’és una el que acabo de veure a la tele, just l’únic minut que he aguantat: una mena de coreografia futurista amb tot d’individus, rei inclòs, amb
És increïble. Tenim prohibit passejar per zones obertes i poc transitades però en canvi un nombrós col·lectiu de persones es veuran obligades també avui dilluns a anar a treballar (traduït: fer ús del transport públic, potser canviar de població i restar moltes hores dins un habitacle de reduïdes dimensions amb més gent). Mentre l’ínclit gobierno de