Municipals’15 (4: amics per sempre)

Abans eren les hemeroteques, ara també Youtube. La conservació de tota mena d’informació permet rescatar-la en el moment més oportú per uns i inoportú per altres. Si pot ser en campanya, millor. Per exemple, un video de l’Ada Colau rebentant no fa tants anys (exactament vuit) un acte electoral d’Iniciativa Verds, els seus actuals socis de candidatura. Cal visionar-lo. L’Ada, amb una figura més esvelta (llavors no estava tan gordita, com li van deixar anar en un plató madrileny) i disfressada com només ho havia fet abans Ruiz-Mateos, engega la seva proclama en catanyol davant uns impertorbables Imma Mayol (que se n’ha fet, d’aquesta dona?) i Ernest Urtasun, actual eurodiputat. L’escena no és ben bé patètica: més aviat causa vergonya aliena. En tot cas té la virtut de posar de manifest les contradiccions que arrossega, des d’un principi, aquesta cosa anomenada “Barcelona en Comú”. Els ecoverds necessitaven una cara coneguda i ja la tenen (estampada fins i tot a cada una de les paperetes) i Doña PAH precisava un partit parlamentari per intervenir en debats, ocupar faroles i aparèixer en els vergonyosos blocs electorals del “Telenotícies”. Amics per sempre i tots contents.

La darrera de les ocurrències d’aquesta candidatura, d’avui mateix, és crear una moneda local d’ús exclusiu per Barcelona. Pregunto: la hi acceptaran a la Caixa a l’hora de retornar el deute, sembla que considerable, d’Iniciativa?

[Imatge: www.elpuntavui.cat]

Aclarint el panorama

Notícia: Raül Romeva deixa Iniciativa. La cosa ja es veia venir de fa temps, ateses la trajectòria de l’ex-eurodiputat i les atzagaiades de la seva fins ara formació política. La gota que ha fet vessar el got al bonàs (en tots els sentits) de Romeva és la darrera proposta de la coalició verd-roig-violeta per al futur de Catalunya: ser “un estat lliure i sobirà dins d’una Espanya plurinacional”. Aquesta afirmació propera a l’oxímoron (podem estar “dins de” i ser, alhora, lliures?) no és més que l’enèsima formulació d’una tercera via destinada al fracàs més absolut, bàsicament perquè de l’altra banda estant no permetran ni llibertats, ni sobiranies, ni plurinacionalitats. És una filigrana, una mostra d’ambigüitat destinada a acontentar a tothom (l’ombra de Podemos comença a ser grossa) que acosta els nostres amics de la bicicleta als darrers intents de Duran i Lleida per defensar l’indefensable. Contra aquesta proposta errònia, Romeva diu que prou amb una educadíssima carta als seus companys. El seu compàs nàutic, en metàfora arturiana, marca un rumb diferent, altre que la Catalunya dins d’Espanya.

Una de les virtuts del procés sobiranista és que està obligant tothom a retratar-se i a posar la qüestió nacional per davant del debat social, justament perquè per donar resposta adequada als grans reptes d’aquest cal primer solucionar aquella. Raül Romeva així ho ha entès i ha considerat que és preferible la sobirania de la nació al compromís personal dins una formació que formula unes propostes en què no creu.

El panorama, doncs, es va aclarint. L’anunci de Romeva coincideix amb la decisió d’Albert Sánchez Piñol de deixar de publicar articles a La Vanguardia després del segon episodi de censura viscut en poques setmanes. El diari del señor conde, un altre especialista en nedar i guardar la roba, en voler quedar bé amb tothom, veu com li marxa un dels escriptors de més categoria de les nostres lletres. De la mateixa manera que Iniciativa veu com els deixa plantats un dels polítics més seriosos i treballadors d’aquest país. Molt ben fet.

[Imatge: blogs.ccma.cat]