La trampa de mossèn Krzysztof

El Vaticà ha destituït de forma fulminant Krzysztof Charamsa de les funcions que tenia en un dels molts organismes de l’Església catòlica. El motiu? Aquest capellà polonès de nom impronunciable va comparèixer davant la premsa per anunciar que era gai i per presentar la seva parella, tot d’una tacada. Molt més del que pot tolerar fins i tot l’actual papa, el jesuïta Francesc, presumptament progressista, a qui hem sentit ambivalents declaracions sobre el tema: una de freda, una de calenta… Fluctuat nec mergitur, vaja. I molt més del que pot tolerar tenint en compte que el pontífex estava en vigílies de convocar un sínode sobre la família: li ha convingut tenir contents els poderosíssims sectors ultres (Rouco & friends, per entendre’ns). Potser peixats amb les despulles de l’insolent capellà s’entendriran a l’hora de votar les conclusions sobre sexualitat, matrimonis, gais, divorciats, etc. Les perspectives, de tota manera, no són gens afalagadores.

Es dóna per suposada la meva solidaritat amb el tal Charamsa i el seu amic de l’ànima (compatriota nostre i independentista, per més morbo), amb el desig exprés de que la vida els sigui ben feliç, amb o sense perdius, tot i que també cal posar les coses a lloc i retreure a aquest capellà revolucionari (o així) la seva mica de trampa en aquesta història. Mossèn, se li agraeix molt el gest pel que té d’exemplar i alliberador, però vostè no ha jugat del tot net. Quan va ingressar formalment a l’Església (seminari primer, ordenació després), quan va decidir fer-hi carrera (en el bon sentit de la paraula) i quan va accedir als privilegiats càrrecs o funcions que se li van encomanar al Vaticà (lloc on no entra tothom qui vol, hi són necessaris molt bons padrins), quan va fer tot això ja sabia el mestratge de l’Església sobre la candent qüestió de les relacions entre persones del mateix sexe. I no només ho sabia: ho va acceptar implícitament des del moment que es va aprofitar dels innegables privilegis que li va suposar estar ben amunt (i ben a prop) de la cúpula eclesiàstica. Mentre per una banda amb el seu silenci o connivència defensava la censurable doctrina catòlica sobre els gais, per l’altra duia una doble vida, també en silenci, donant sortida als seus legítims desitjos físics i sentimentals.

Aquesta situació em recorda una mica aquests polítics d’esquerra que acaben en consells d’administració cobrant generoses pagues. Així també fóra jo d’esquerres!

[Imatge: www.mon.cat]