Superant un altre port de muntanya

Ens informen que la Volta Ciclista a Catalunya, que aquests dies recorre carreteres, ports i revolts de la nostra geografia, ha decidit canviar el protocol de lliurament de premis al final de cada etapa, tot prescindint de la figura de les hostesses, aquestes xiques joves i de bon veure (sempre segons una presumpta apreciació majoritària de la societat) que no tenen altra funció que fer dos petons a l’esforçat guanyador i lluir bodi i somriure profidén. Les dues hostesses han estat substituïdes per un hereu i una pubilla de la població que hostatja l’esdeveniment, en un lloable intent de preservació de les nostres tradicions.

Ho trobo molt bé. La figura de la hostessa, amb aquell posat forçat i sense utilitat aparent, com de gerro amb flors o de mona de Pasqua, és una figura a deixar enrere pel que té discriminatori i xaró, i celebro que un esdeveniment esportiu tan conegut com el nostre sigui un abanderat en l’eliminació d’aquestes pràctiques. És d’esperar que altres conteses esportives similars, penso en el Tour o la Vuelta però també en la Formula 1 o les grans lligues europees de futbol acabin adoptant decisions similars, si no ho han fet ja.

Ara, que si realment volem que l’esport entri al segle XXI, pel que a l’igualitarisme sexual es refereix, potser que fóssim coherents al cent per cent i no féssim discriminacions, almenys en els esports col·lectius. Meitat homes i meitat dones als equips de qualsevol disciplina esportiva. Si es fa a les llistes electorals, si es pretén fer als consells d’administració de les grans empreses, per què no s’hauria de fer en un equip esportiu? Aquí no hi ha d’haver paritat? Per què no?

[Imatge: www.purociclismo.es]

No ho busqueu al diccionari. Avui: les ‘WAG’.

Què seran aquestes sigles misterioses? Una agència de les Nacions Unides? Una marca d’aspiradores? Una nova prestació automobilística? Res d’això. Significa wives and girldfriends (esposes i novies) de futbolistes famosos i, per extensió, esportistes d’elit. Són les espectaculars dones que les acompanyen tant a la premsa rosa com a l’esportiva, que cada vegada són més indistingibles.

En el selecte club de les WAG hi trobarem Shakira, Victoria Beckham, Sara Carbonero o Ia model Irina Shayk, casades, amistançades o ajuntades amb conegudíssims futbolistes de caixet exorbitant. Com es pot comprovar fent una llambregada a aquestes i altres mosses, per arribar a ser una WAG cal tenir un rostre i un xassís que responguin al que s’espera d’elles: que es complementin perfectament amb les seves parelles dotant-les de glamur i sofisticació, per a enveja dels simples mortals.

Un, que és un malpensat (i conforme passen els anys cada vegada més), no pot evitar sospitar que aquesta mútua atracció entre esportistes poderosos i dones atractives no respon del tot als designis de Cupido i que hi pot haver un inconfessable desig d’intercanvi d’interessos. Sense anar més lluny, el “simpàtic” Fernando Alonso va trencar amb la seva parella i immediatament se’l va relacionar amb una tal Viki Odintkova, de professió les seves corbes. Encara que l’Alonso (que també té les corbes com a professió) ho hagi desmentit, tothom ha assumit com la cosa més natural del món que ell busqui una titi de bon veure per oblidar les penes de l’amor i de les carreres, i ella es busqui un manso que li serveixi de trampolí per pujar professionalment, encara que sigui només per estar en el ‘candelero’.

Per acabar, una curiositat. En portuguès (llengua materna d’algun dels protagonistes de l’apunt d’avui), a les WAG se les coneix com maria-chuteira. No em digueu que no és divertit.

[Imatge: soccer.indonewyork.com]