Menú del dia: el pollastre

Segons explicava la generació anterior a la nostra, el pollastre havia arribat a ser un article de luxe a les llars, o com a mínim un plat de festa o de dates assenyalades. Quan la famosa nadala parla de que “matarem el gall” formula tota una declaració de principis, doncs. Avui el pollastre, en totes les seves elaboracions i presentacions, és la cosa més habitual (anava a dir ordinària) de les nostres vides. Ara bé, la facilitat que tenim per accedir al seu consum en contrast amb la seva consideració d’article exclusiu en el passat té un preu: el preu és que no té res a veure l’un a l’altre en qualitat. Conten els més vells que abans les gallines menjaven blat de moro i corrien vives als corrals amunt i avall (el nen barceloní que això escriu havia aconseguit veure-ho!). Això es notava després al plat i al paladar. En aquest sentit, recordo una reflexió del gran Espinàs: abans el pollastre “es desfeia” a la boca; ara “es desmunta” tot just fem ús dels coberts per tallar-lo. Efectivament, sembla artificial tant per la textura i com pel sabor.
Potser la popularització i massificació del pollastre com a article de gran consum va venir amb el fenomen dels pollastres a l’ast. Recordo com una gran novetat l’obertura d’un negoci d’aquest tipus a la Barcelona dels seixanta, al carrer Nàpols si no em falla la memòria. La contemplació d’aquelles bestioles socarrimant-se mentre donaven voltes davant una mena d’estufes, més crues les de dalt, més daurades les d’abaix, era tot un espectacle que arribava al seu salivós punt culminant quan el dependent, de forma rutinària, recollia amb un cullerot la salsa greixosa que deixaven anar els pollastres i els ruixava de nou. Avui dia he perdut tot l’interès per aquests establiments, caracteritzats sobretot per presentar els diumenges unes llargues cues de gent demandant menjar bé de preu i sobretot que no els doni feina: pollastre, patates de ‘xurrero’ i gelat. Com es pot comprovar, el pollastre ha tornat als dies de festa: el cercle es tanca.

[Imatge: www.haehnchengrillstation.de]

No ho busqueu al diccionari. Avui: el ‘show cooking’

Vol dir ensenyar com es prepara un plat, simplement. Hi podríem encabir en aquesta definició el que fan alguns restaurants, on les menges es preparen cara al públic, en un meritori exercici de transparència (ara que està tant de moda).

Però ens interessa més una altra mena de show cooking, sorgit a la societat actual i convertit en un espectacle, per obra i gràcia dels media. Al principi, les televisions emetien petits espais on ensenyaven a cuinar receptes bàsiques amb una posada en escena molt continguda. Però aquest format devia ser avorrit perquè ben aviat es van començar a introduir ganxos diversos a l’espectador: primer, els rodolins del Pastallé abans d’atacar una sípia amb pèsols, després l’Arguiñano i els seus tavernaris acudits tot tallant un cogombre en juliana. La cosa, al final, ha sortit de mare amb concursos i realitys on cuiners de renom (més aviat el renom el fan sortint a la tele) es presten a numerats de tot tipus. L’audiència (i el que comporta per a ells) així ho exigeix.

Una altra forma de show cooking són les demostracions de preparació de plats que els cuiners (surtin o no a la tele) fan davant multituds en congressos o fires de caire turístic o gastronòmic. El calendari al nostre país està farcit d’esdeveniments d’aquest tipus i no falta mai alguna estrella dels fogons explicant al públic, amb un micro d’aquells enganxat a l’orella, com s’emulsiona o s’esferifica tal o qual substància (avui ja no es bat ni es sofregeix res: això és antic o de poble).

No ens hauria d’estranyar que la preparació del menjar s’hagi convertit en un espectacle. Sense anar més lluny l’esport era, al principi, un simple exercici físic i mira com ha acabat (de moment). També la cuina, que sempre ha estat únicament transformar animals i vegetals per ser consumits pels éssers humans, va acabar tenint un caire cultural i ara d’entreteniment per a les masses. Si pot ser, amb brometes, a crits o amb uniformes llampants.

[Imatge: wikipedia]