Que no decaigui

Casualitats de la vida, el dia triat per engegar el compte enrere per les eleccions (crucials) del 27 de setembre ha estat la Mare de Déu dels Dolors. Una coincidència involuntària, és clar, però que serveix per il·lustrar l’actual moment del procés sobiranista del nostre país: decaigut en la mobilització social i gens sorprenentment preocupant en l’àmbit partidista. La primera de les dues realitats la vam poder constatar ahir mateix a la concentració de l’Assemblea i Òmnium a la Plaça de la Font de Tarragona, amb una participació menor a la dels moments més engrescadors de la història recent de vies i ves baixes. Tot s’ha de dir: es tractava d’un acte sense més objectiu que recordar-nos que queden sis mesos justos per les eleccions definitives, fins a les quals les persones mínimament entusiasmades o convençudes amb el procés (i el seu esperat desenllaç), que són moltes, hauran de mantenir el tremp i la il·lusió demostrats fins ara.

Que no decaigui. A aquest objectiu s’hi van dedicar Oriol Grau, presentador de l’acte, i els ja insubstituïbles Albert Cortés i Rosa Maria Codines, representants tarragonins de les dues entitats dinamitzadores del procés, un camí que s’està fent més llarg que un dia sense pa. Ens van parlar que avui (per ahir) és “quan tot comença” però en realitat hauria de ser “quan tot acaba” i si això no ha estat així la culpa cal buscar-la, aquesta vegada sense discussió, en uns polítics incapaços de mirar més enllà d’interessos a curt termini.

A l’acabar els parlaments (i la interpretació de “l’Estaca” i “Els Segadors”), l’Oriol Grau va convidar els presents a portar fins el carrer Major la pancarta que recordarà als tarragonins els mesos que queden fins el 27-S. Va advertir que potser ens creuaríem amb la primera processó de Setmana Santa: la dels Dolors. Ens hi podíem haver afegit.

[Imatge: aspecte de l’acte d’ahir; foto Ricard]