Amb l’alcaldessa de Berga

La detenció aquest matí de l’alcaldessa de Berga (pel gravíssim delicte de no treure una estelada que ja es va trobar penjada quan va accedir al càrrec) ha originat una persistent pluja d’opinions i reflexions per una banda i mostres de suport a l’encausada per l’altra.

Sobre les segones, m’hi afegeixo de totes totes, malgrat la discrepància ideològica. La decisió política que ha acabat precipitant aquesta detenció mai no hauria de ser objecte de qüestionament legal.

Sobre les primeres, crec que l’editorial d’urgència del director d’aquesta casa expressa bastant bé el que personalment penso sobre el cas. Resumidament, que la unitat d’acció entre Junts pel Sí i la CUP serà fonamental en els propers mesos, que s’endevinen trepidants. De manera que sobren les crítiques cupaires al govern per l’actuació policial (els Mossos complien una ordre judicial, i punt) i encara més les mostres de rebuig que han rebut alguns representants de Junts pel Sí quan s’han solidaritzat amb Montserrat Venturós.

Finalment, cal lamentar l’absoluta manca de coordinació de totes les parts implicades en el procés, partits i entitats, en les respostes immediates al cas. L’episodi de la retirada de la bandera espanyola a Sabadell, així aïlladament, no té cap sentit: ho fa tothom o ningú, això ha de sortir de l’Associació de Municipis per la Independència, no d’un Ajuntament en concret, perquè al final queda una acció ridícula.

[Imatge: www.aquibergada.cat]

 

Municipals’15 (7: l’altra campanya)

Interdicció d’estelades en edificis públics, barroeres maniobres contra els mossos en el seu treball antiterrorista, intromissió judicial en el model educatiu per acontentar dues (o quatre) famílies, intents legals de reintroduir els toros per la porta del darrera… No són coincidències en l’espai ni en el temps. Les coses no passen perquè sí. Hi ha una campanya electoral d’abast estatal on la formació política que fins ara fruïa d’una notable porció del pastís del poder, veu amenaçada la seva hegemonia per una altra formació amb qui comparteix anticatalanisme. Però la mateixa rivalitat que serveix per disputar-se els vots a Espanya ens serveix a nosaltres per reinflar el que, potser sí, començava a desinflar-se. Com en el judo, les agressions ponentines de tot ordre podem transformar-les, amb intel·ligència, en accions al nostre favor.

He dit intel·ligència, però ja tornem a ensopegar amb la pedra de sempre: l’Ajuntament de Vic acatarà la darrera interlocutòria judicial i retirarà l’estelada del balcó; mentre, l’Ajuntament de Berga ha decidit desobeir i la mantindrà. Totes dues estratègies (la pragmàtico-legal i la rupturista), cada una amb les seves raons, em semblen igualment correctes, el que no pot ser és que a cada lloc es decideixi una cosa diferent, depenent de l’humor i les ganes dels respectius responsables. És una mostra de debilitat que no fa cap bé.

[Imatge: www.elsingular.cat]