Decidim segons què

Diverses entitats, entre elles de tan representatives i importants com Òmnium Cultural o la Comissió de la Dignitat, han expressat el seu rebuig a la consulta que el proper dissabte es farà a Tortosa en relació al monument franquista que s’alça impertèrrit al mig del riu Ebre des de fa no-sé-quants anys. No és que discrepi obertament d’aquest posicionament d’Òmnium i companyia, més aviat no l’acabo d’entendre del tot. Després d’anys i anys d’omplir-nos tots la boca amb l’expressió “dret a decidir”, demanant-lo i exigint-lo a tort i a dret en manifestacions i actes públics, i després d’enaltir-lo com un valor polític fonamental quan no suprem de la nostra societat, resulta que quan es pregunta a la població tortosina sobre la seva baluerna, ara resulta que no agrada. I tot perquè hi ha la possibilitat de que el monument es mantingui. Si aquesta guanya, serà perquè la població així ho ha volgut, ens agradi o no: no era això el dret a decidir? Que es faci el que la gent vol? O el dret a decidir només serveix quan es té la certesa de que triomfarà la nostra opció?

Dit això em pronuncio per la desaparició del monument, tant pel que simbolitza com pel seu poc valor estètic. Sorprèn que no es fes quan tocava i hi havia un consens més generalitzat que ara, una època de moltes i grans susceptibilitats pel que fa a símbols i qüestions identitàries. Això val també per la retirada de no sé quin títol honorífic de Tortosa al dictador Franco, feta pel consistori de pressa i corrents a dos dies de la consulta. Quina casualitat, com per fer-se perdonar l’alcalde Bel la seva posició favorable a mantenir el monument.

Potser tot plegat no té tanta importància però fa ràbia comprovar que en el tan potinejat tema de la memòria històrica mai no acabem de fer net del tot.

[Imatge: ebreexpress.com]

En campanya (4: Santa Tecla gloriosa)

Ahir, acte central de Junts pel Sí a la Rambla de Tarragona.

* L’escenari, immillorable: el tram final del primer passeig de la ciutat, tocant al Balcó del Mediterrani. De fons, el monument a Roger de Llúria. L’espai, no ple, abarrotat de gent: asseguda, dreta, a la vorera, als jardinets, als balcons… Jo em situo en una molt incòmoda posició que em permet veure de lluny els oradors amb un fanal al mig, i de prop la gran pantalla per veure-ho millor… al costat d’uns focus que m’enlluernen. I dret, naturalment.

* Parla la gent del Camp i de la Conca: Jordi Sendra (Tarragona), Ferran Civit (l’Espluga), Albert Batet (Valls). Les referències als castells són tant obligades com poc originals. Parla també Montse Palau, que fica amb calçador el Chartreuse al seu míting: el famós licor està compost per una gran varietat d’ingredients (cent-no-sé-quants), igual que Junts pel Sí, que també és formada per una gran varietat de candidats (passem de cent mil, a dia d’avui). Parla, en fi, la Marta Rovira, que sembla no tenir aturador: arriba a citar Grenlàndia en el seu inacabable discurs.

* Les estrelles de la nit són Artur Mas i el cap de llista Germà Bel. Es cregui o no, mai no havia vist el president al natural. M’hi acosto abans de començar l’acte i me’l miro com si fos una pintura famosa, entre el respecte i la curiositat. No cometo l’horterada de fer-m’hi una selfie, naturalment. El més important dels missatges que ens transmet Mas en el seu parlament és “no tingueu por”. A tenir en compte quan en només vint-i-quatre hores ens han disparat per terra (europeu), mar (jurídic) i aire (bancari). Germà Bel, com sempre, està molt bé, punyent, burleta, mostrant preocupació pel destí dels pebrots de Múrcia…

* Condueix l’acte Joan Reig, ex-Pets, tot un clàssic en aquest tipus de funcions. En rigorosa primícia presenta un vídeo on els nostres cantants més representatius versionen un tros de “Camí a Itaca”, la meva obra preferida de Llach. “Més lluny, hem d’anar més lluny…”.

* Ha començat la festa major de Tarragona, Santa Tecla. Més d’un dels oradors de l’acte s’hi refereix, esmentant algun dels actes programats o, directament, encomanant-se a la santa i al seu braç. La festa és el dimecres. Certament la setmana que ve es presenta trepidant a la nostra ciutat.

[Imatge: www.ara.cat]