En un moment donat

Amb Johan Cruyff ens portàvem exactament deu anys, dia per dia. Era un personatge que sempre m’havia cridat l’atenció. Jo, que no sóc futboler, recordo bé quan el president Montal el va fitxar (crec que per la llavors astronòmica xifra de 1.000 milions de pessetes), quan va marcar aquell gol en plan “kung fu” o quan sortia amb la seva dona anunciant pintures (y los pinceles se limpian con agua, deien, amb accent holandès). Més que pels indiscutibles èxits estrictament esportius, jo el recordaré per les seves perogrullades o sortides de lògica aclaparadora, que eren rebudes com a mostres de genialitat per l’opinió pública: “per guanyar cal marcar més gols que el contrari”. Potser el vam encimbellar més del que li corresponia (tot plegat alguna vegada m’ha recordat la pel·lícula Welcome Mr. Chance, de Peter Sellers), però no es pot negar que era una persona d’una gran intel·ligència i ironia, a anys llum de determinats entrenadors de llengua llarga i idees curtes.

Adéu, Johan. Fa uns anys vas saber dir prou al tabac i la vida t’ho va agrair. Ara, malauradament, no ha estat possible una nova oportunitat.

[Imatge: www.fcbarcelona.cat]